Batai

Campana - Arxiu

Joan Pons Pons09/07/13 0:00

Els menorquins esteim barallats amb les eles. Almangra es converteix en umangra, l'antropònim Guillem esdevé popularment Guiem i palma es converteix en pauma per referir-se a la branca de la palmera amb totes les seves fulles. De totes maneres, els menorquins no ens menjam totes les eles. Açò seria molt senzill i som de complicar les coses. Palma de Mallorca és Palma de Mallorca i no Pauma de Mallorca i l'ala d'un ocell és l'ala d'un ocell encara que l'ocell sigui vei. Els illencs de Menorca no suportam segons quins tipus de eles, feim distincions amb aquesta lletra; sibarites lingüístics com som. Com és açò? Els avantpassats menorquins es van posar d'acord i van decidir en una assemblea celebrada davall una figuera discriminar les eles que els eren més antipàtiques? Quin pecat van cometre les dobles eles de Guillem o les eles senzilles de palma per ser condemnades? S'ha de recordar que a Menorca salam, o sigui que substituïm la ela de l'article per la essa. Van per aquí els tirs? No, l'escopeta ha fet figa. Perquè no salam sempre. Alternam l'article salat amb el continental o literari. La mar és la mar i no sa mar. Sa mà té dits i no precisament d'aigua salada.

Un embull? No. Un embui. Ja hi tornam a ser amb les eles. Per açò és tan difícil aprendre a la perfecció un idioma, sigui quin sigui, o una varietat dialectal d'aquest idioma. Entre l'accent que tots traginam i les riques variacions subtils i endimoniades, que només sembla que estiguin posades per fer la punyeta a les persones que el volen aprendre, la perfecció idiomàtica absoluta no existeix en les segones llengües. Qualque fall ens delatarà. Fonètic o lingüístic. El cel no és es cel, és el cel; quasi amb majúscules. Pot semblar curiós i té mil explicacions que rallen d'una exactitud que té a veure més amb el curs d'un riu que amb les matemàtiques. O amb una muntanya. El Toro no és Es Toro. A vegades les confusions són tantes que ens fan dir batalls -del llatí "battuaculu"- per pura impotència.

O batais, perquè un batall és un batai a Menorca i, a la nostra illa, té un significat doble. Peça cilíndrica, generalment de ferro o de bronzo, que va penjada dins la cavitat d'una campana o esquella, i batent amb la cabota de son extrem inferior, fa sonar la campana; castellà "badajo". Però també: paraula indecent, grossera, paraulota. Ja sigui un batai o un batall de campana o un batai o un batall indecorós, lasciu o obscè ens tornam a trobar una altra vegada amb les elles barallades.

I és que el menorquí és un dialecte ieista, qui ho havia de dir: el resultat de certs grups etimològics llatins no és el so "ll", com en el català continental, sinó "i": "vell" / "vei"; aquesta "i", però, s'elideix en posició intervocàlica: "vella" / "véa".

Un embull? No, simplement un embui que es desembulla practicant cada dia aquesta nostra llengua perseguida i tan estimada.