TW
0

Ho dic sincerament. M'hagués agradat equivocar-me. Fa uns anys vaig escriure sobre les elecciones europees, i el misteri dels eurodiputats. Llavors em queixava que Europa queda molt enfora, i que qui ens representa al seu Parlament no contribueixen a apropar-la, sinó fins i tot ens l'allunyen més amb les seves escasses explicacions de la feina feta. No fan més que alimentar la fama -segurament immerescuda- que són uns afortuntats que viatgen en primera classe i cobren uns grans sous per una feina de la que no en coneixem el profit.

Fa uns anys instava als eurodiputats a fer-se més presents durant aquest mandat, i no només venir a explicar la importància d'Europa quan s'atraquessin les eleccions. No m'han fet cas. I açò que tenc més clar cada dia que Europa és molt important, i que els propers comicis són claus per marcar el nostre dia a dia. Jo els vull escoltar, saber què pensen i què proposen, però mantenc que el Parlament Europeu és una mena d'exili per a polítics, una etapa on gaudir d'una bona vida enfora dels problemes més reals dels ciutadans, enfora del carrer.

Prest hi haurà eleccions, i tots tocaran a la nostra porta venent-nos que la seva feina és importantíssima. Ho és, segur, però no només quan vénen eleccions, sinó cada dia. Els polítics han d'entendre que la seva feina, a més de prendre decisions, és explicar-les a qui els ha col·locat on són, a qui els paga el sou i a qui es deuen. Sinó, arribaré a pensar que el Parlament Europeu és el nou Triangle de les Bermudes, ón els polítics desapareixen misteriosament. En aquest cas, però, desapareixen durant un temps, amb la seguretat que la seva illa deserta inclou un hotel de moltes estrelles on passar les nits i uns quants zeros a la nòmina.