TW
0

Maria Dolors Camps Riudavets era la filla que feia quatre del gran folklorista Francesc d'Albranca. Va escriure un únic llibret que es va publicar de forma pòstuma, gràcies a l'Institut Menorquí d'Estudis, a la col·lecció Petit Format. A vegades n'hi ha prou amb una anècdota per definir un personatge. Maria Dolors ho fa a "Vida popular del metge Francesc Camps d'Albranca" quan destaca la reacció que va tenir el doctor davant una crisi que ara ens pot semblar molt actual i que pot trobar un cert paral·lelisme amb les anomenades preferents: "Però vingué un dia que el Banc de Menorca s'enfonsà i, amb ell, casi tota la petita fortuna del Doctor Camps! I li deia un amic després d'aquest fet catastròfic: "-Doctor, jo sé que vostè ha perdut els diners amb sa caiguda del Banc, i el veig tranquil i satisfet. El Sr. X, en igual desgràcia, hi ha perdut el seny". "-És que jo, en el Banc, sols hi tenia els diners", respongué Camps." Al llibre "Mites i records", el metge Camps s'interessa per una paraula eivissenca: "Sa tradicioneta d'en Babaluet, me l'acaba de contar D. Joan Torres, cabo de carabiners, en es Migjorn Gran, fill de les Ebices.

Preguntant-li què volia dir Babaluet a Eivissa, m'ha fet de resposta que vol dir monstre, animal que fa por, que allà es corrent, per fer por, dir: "Ara ve en Babaluet!", com a Menorca diuen: "Ara ve en Marreco!" A Menorca deim: "És un babaluet", senyalant un al·lotell sense cap ni centener: "Llevat de davant, no facis es babaluet", volent dir: "No facis nosa, no facis bellumes, no em facis sa ballaruga davant!". A ses formigues, quan van esteixinades fent son tresc, se'ls diu: "un ranxo de babaluets". Es perquè de s'ús nostro i de s'ús eivissenc des mot babaluet serà mal d'afinar. Emperò deixau-m'hi dir sa meva, per lo mateix que no val res. Un dels carrers principals de sa ciutat d'Alger, que va de murada a murada, a un cap té es portal Bab-açò o Bal·laçon, i a s'altre costat, es portal de Babaluet o Bab-al-uat, que vol dir Porta des Riu. En aquest portal hi ha sempre molt de tràfec; allò és un formiguer de gent i bestiar que va i ve... Sa idea que jo duc pertocant a sa raó d'esser que té a Menorca sa paraula babaluet, ja la veis. I sa d'Eivissa, no la veis?... Sa porta de Bab-al-uet era es baluard inexpugnable d'Alger, la que infonia més temor en els cristians i no cristians que pretenguessin atacar sa ciutat africana." No sé a la resta de Menorca, però a ca meva mai vaig sentir la paraula Babaluet ni tampoc Marreco feta servir per infondre por. A Ferreries, per aconseguir el mateix efecte del tradicional home del sac, se'ns deia: "Porta't bé o vindrà en Mareva." El nom fa la cosa i fa uns anys em vaig assabentar que es tractava del malnom d'un personatge real que trescava pels camins i anava de lloc en lloc amb un sac a l'esquena. Més tard vaig trobar-me una modesta esquela al diari que anunciava la seva mort i que havien posat les seves cuidadores i tot el personal del Centre Residencial Es Ramal d'Alaior. La vaig retallar i vaig pensar, com si fos el personatge protagonista de la meravellosa novel·la "El falcó" de l'immortal escriptor turc Yasar Kemal: "Quina bona gent que hi ha pel món!".