El projecte de publicar les Obres Completes de Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 – Prades, França, 1948) va començar el 2000 i sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà el primer volum va aparèixer cinc anys més tard. Enguany, n'ha sortit el darrer, que és el novè (tot i que se'n prepara un desè de caràcter purament instrumental). L' Institut d'Estudis Catalans ha pogut realitzar aquesta tasca ingent gràcies als ajuts de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Caixa, una feliç confluència institucional que fou possible llavors i que la conjuntura actual lamentablement no hauria permès.
Ara tornam a tenir recollits i a l'abast els centenars de textos del nostre gran lingüista.
Aquest volum novè és miscel·lani i s'hi poden llegir les tres P de la documentació de Fabra: la vida professional, la vida pública i la vida personal. Compta així mateix amb una acurada introducció al seu pensament (socio) lingüístic, a càrrec de George Kremnitz i Francesc Vallverdú.
El Dr. Badia i Margarit va explicar el llegat de qui va merèixer ser anomenat "seny ordenador de la llengua catalana" en cinc anelles decisives per a la recuperació de la llengua i de la nació: 1- La unitat normativa. 2- Un model de llengua inclusiu i respectuós amb la variació interna. 3- Una llengua en expansió constant. 4- La capacitat màxima de precisió i, en definitiva, 5- L'aptitud universal del català. Damunt aquesta base va ser possible mantenir el lema fabrià: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".
L'actual president de la Secció Filològica de l'IEC, l'eivissenc Isidor Marí, pondera en un article l'esforç que ha significat aquesta publicació i recorda que "al llarg d'aquests darrers anys hem comprovat que els adversaris de la plena recuperació de la llengua catalana són encara poderosos i insidiosament actius". Amb motiu del centenari de la Gramàtica de la Lengua Catalana, l'any passat, repassàvem aquell text tan important, que Fabra va escriure en castellà i que en el seu pròleg deia: "No existe actualmente [era l'any 1912] ninguna gramàtica catalana para uso de los castellanos; y, en la realidad, apenas hace falta, pues contados serán los españoles de lengua castellana que sientan deseos de conocer un idioma que es hablado por más de tres millones y medio de españoles y cuenta con autores como Llull y Auzias March entre los antiguos, y como Maragall y Verdaguer entre los modernos. Es más: no sólo son poquísimos los que fuera de Cataluña y demás regiones de lengua catalana, conocen y leen este segundo idioma hispánico, sino que, en general, no se tiene la menor idea de su categoría dentro de la familia de los lenguajes románicos y se sabe bien poco acerca de su extensión geogràfica, literatura é importancia política en la edad media. Suele considerársele, en efecto, como uno de tantos dialectos hablados en distintas regiones de España..."
Fabra escrivia açò el 1912, però qui ens havia de dir que avui, cent anys després, quan el marc polític espanyol, formalment democràtic, més hauria d'afavorir la recuperació plena del català, la nostra llengua es veuria encara amenaçada i viuria situacions extremadament crítiques en alguns territoris en què es parla secularment, com al País Valencià, a la franja catalanoparlant d'Aragó i a les Illes Balears! Seguint, tanmateix, el lema del Mestre, som molts els que no volem abandonar mai ni la tasca ni l'esperança.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.