TW
0

Davall ca nostra hi ha una clínica veterinària especialitzada en animals exòtics. És fascinant la varietat d'animals que pot tenir la gent a la ciutat. Des de lloros a guacamais, des d'iguanes a llangardaixos, des d'enormes serpents boes a escorpins, des de taràntules a tortugues gegants dutes de forma il·legal de les illes d'origen quan tot just havien sortit de l'ou. Els pisos, les cases, els jardins, els patis i els terrats amaguen una quantitat d'ulls d'animals que ens sotgen o que viuen d'esquena a la nostra presència activa. No és d'estranyar que la clínica veterinària de davall ca nostra tengui força clientela a pesar d'haver obert tot just fa mig any. Al principi de l'estació de les pluges va tocar el timbre de la porta el propietari que té llogat el local als joves veterinaris. L'aigua del pati es filtrava i provocava unes lleugeres humitats a la clínica. És punyetera l'aigua. No feia ni un any que havíem canviat les rajoles i posat una tela asfàltica per evitar les filtracions de l'aigua de pluja. Finalment, els manobres que havien posat el terra nou van segellar la base de la reixa de ferro i les humitats van desaparèixer. El propietari em va contar que el local ocupat per la clínica veterinària havia estat antigament una vaqueria. Es veu que a meitats del segle XIX es va posar de moda el consum de llet que, fins llavors, només es feia servir com a medicament. A partir de l'any 1918, any de la devastadora grip espanyola que va causar milions de morts a tot el món, es va posar èmfasi en la insalubritat dels estables urbans i dels mateixos animals que patien, moltes vegades, de malalties com ara la tuberculosi que transmetien a través de la ingesta de la seva llet als infants. Els detractors polemitzaven amb els consumidors que hi estaven a favor que apuntaven a la proximitat i a la major qualitat de la nata i de la llet. El fet destacable és que, als anys trenta del segle XX, hi havia més de set mil vaques estabulades dins la ciutat. La situació es va fer insostenible i l'any 1960 va aparèixer una llei que donava deu anys als vaquers perquè retiressin les vaques. La majoria va complir la normativa, però l'any 1984 encara hi havia una vaqueria activa al carrer Torrijos, en ple cor del barri de Gràcia. El propietari de l'antiga vaqueria de davall ca nostra em va contar que una vegada les sis o set vaques van fugir de l'estable i van entrar al cinema Girona davant l'estupefacció dels taquillers, els acomodadors i els espectadors. Quina ordre devien fer servir els vaquers per fer tornar les vaques a l'estable? Segur que "ocs", no. "Ocs", segons Francesc de Borja Moll, o "ox" segons Ruiz, Badia; és un substantiu anglès esdevingut una interjecció menorquina emprada pels pagesos per aturar els animals bovins o per incitar-los a caminar. És un anglicisme viu a Menorca i prové de la paraula "ox", bou. Sí, ja fa ganes estar assegut davall l'alzina sense fer res i sentir com el pagès de Tirassec crida les vaques amb aquesta interjecció britànica que la gent del camp ha fet ben seva. Un parell d'ocs i les vaques pugen manses fins al bouer.