Joan Pons Pons22/08/13 0:00
TW
0

Les lleis o decisions injustes o abusives de les institucions o dels governs sempre troben una reacció combativa entre la gent corrent. No és una qüestió de colors polítics. Té a veure més amb la mateixa justícia de la llei o en l'equitat a l'hora d'administrar-la. Va succeir l'any mil nou-cents trenta-set. Durant el mes d'agost. Estat de guerra nacional. Les festes de Sant Bartomeu estaven prohibides. El govern republicà les considerava subversivament religioses. La festivitat del patró va ser considerat un dia feiner, normal. Un ranxo d'al·lots de quinze i setze anys es rebel·la amb discreció contra una decisió que consideren del tot injusta i repressiva. Prova de celebrar la festa a la seva manera a pesar de la prohibició governamental. M'ho va contar mon pare i ho va anotar a la llibreta que va redactar més tard: "Las fiestas no se conocieron más durante los tres años. Un día de San Bartolomé nuestra pandilla quisimos no trabajar para celebrarlo y (Vermey) nos encontró a seis de juntos y nos dijo como no éramos al trabajo y le dijimos que era fiesta y nos contestó si no vays a trabajar os llevaré al barco, que era donde metían a los fascistas y nosotros nos escondimos en el torrente de Son Granot y allí lo celebramos sin hacer mas que recordar los años pasados". Eren inofensius al·lots de quinze i setze anys. Un era mon pare. Dels altres cinc en desconec el nom. Devien ser del seu ranxo d'amics d'aleshores.

La rebel·lió pactada va arribar d'un fet –prohibició de celebrar les festes de Sant Bartomeu– que uns al·lots joves no podien entendre ni acceptar. Ha passat el temps i les decisions injustes i incomprensives dels governs continuen campant. Ara és el Tractament Integrat de Llengües. Imagineu-vos que un govern –de dretes o d'esquerres– prohibís les festes patronals menorquines; Sant Joan, Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Cristòfol, Sant Antoni, Sant Jaume, Mare de Déu de Gràcia... Què faria la gent? S'alçaria sense cap casta de dubte contra allò que considerarien arbitrari i injust. És el que han fet els professors, les associacions de pares i mares i els mateixos alumnes.

La història es repeteix. Un dia de Sant Bartomeu van ser sis al·lots i, setanta-sis anys després, aquests al·lots s'han multiplicat com els peixos i els pans del Nou Testament i han dut el govern responsable d'aquesta llei arbitrària, injusta i venjativa davant els tribunals. Ara veurem si estem en un estat de guerra o en un estat democràtic. Els jutges ens confirmaran una cosa o una altra. A vegades ens pensem que avancem i anem per enrere o de costat com els crancs damunt les roques o l'arena. Entremig d'aquesta decisió judicial hi haurà les festes de Sant Bartomeu que, a diferència d'aquells anys de confrontació bèl·lica, se celebraran alienes a aquesta empasta.

Empasta. Femení. Vulgarment, a Mallorca i a Menorca, per emplastre; castellà emplastro. A la nostra illa hi ha una cançó popular que diu: "Cornacelis i malrubí / curen de mal de ventrei, / amb un poc de fonoi marí / fe una empasta i posa-la-hi. Figuradament també es diu a Menorca d'una sopa o altre menjar que té una consistència pastosa, o massa blana si havia d'esser sòlida, o massa espessa si havia d'esser líquida. També es refereix a Menorca a una endemesa, a una cosa que no ha sortit bé o que, com el TIL, no té ni cap ni peus.