Quins privilegis?

El president, en els seus discursos, es troba bé amb l'actual govern espanyol. Content amb les seves mesures, en sintonia amb la reforma laboral, receptant l'acomiadament més barat i més flexibilitat per a modificar salaris i jornada. El conte, però de terror, l'escenifica quan preguntat per la situació dels aturats joves o quan els més grans perden la feina, afirma: "els que es queden en la desocupació han de percebre l'ajuda mínima i necessària per seguir sobrevivint". Si, en l'àmbit quotidià, el senyor ens fa por.

La "gràcia" del que és cada dia ens mostra una nòmina que ha perdut un 7,5% brut de poder adquisitiu, que en net és superior per la puja de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques. Que el salari mitjà tan sols ha crescut un 1% des de 2010 i els preus un 3,6% nomes en 1 any. Que fem front al copagament sanitari, que l'ensenyament s'ha encarit un 14%, que anem ofegats amb el costos de llum, l'aigua, la bombona de butà i la contribució. Hipoteques, de banda.

Els contractes temporals són el 90% dels que es produeixen i les empreses només requereixen substitucions parcials, diàries i horàries, en funció de les necessitats puntuals. Imperen els treballadors a mini feines. Mentrestant, els "privilegiats" amb una jornada de treball més o menys estable, ofereixen suport a d'altres familiars, assumeixen l'estabilitat, l'únic equilibri econòmic de la llar.

El diccionari narra que un privilegi és qualsevol cosa que ens és bona i positiva, que ens dispensa d'una obligació o que ens concedeix un avantatge. No l'hauríem de confondre amb un dret.

No obstant en Rosell, ens sentim privilegiats. Sí, no ens mirem el temps que sobrepassa l'horari laboral, ni els estudis que siguin necessaris, ni les energies per emprendre nous projectes... perquè, des de qualsevol àmbit, sentim i estimem-la concessió de la nostra feina com a important i valuosa, la que redunda i ofereix un servei social a tota la ciutadania.