Lluna

Els dragons del quarter britànic de dalt Son Mestre ja només són fantasmes que han adoptat la forma humana dels turistes i han deixat al coster només les runes.

El segon hotel que has vorejat té nom de déu i és un colós de formigó de centenars d'habitacions. El voltem amb precaució. La carretera costeruda destil·la una olor de crema solar i de fems que costa d'oblidar fins que no arribes al pla.

Sa lluna es reflecteix damunt les aigües fosques de la piscina. És una terrassa amb el sistema de veles. La superior recull la serena amb ombrel·les patrocinades. La inferior es defensa de la suor corrosiva de la nit amb un tendal mòbil que pot ser manipulat a distància si el que vols és veure el cel. Les selenites vestides de negre que graviten amb gràcia entre les taules et rebran amb un somrís de simpatia. Però Pere és el nom. La pedra lunar més grossa. La pedra damunt la qual està bastit tot. Somriuràs. Somriureu. Té aquest poder. Un poder que no té tothom. Et fa sentir a gust. Com a ca teva. Encara que siguis a sa lluna. Encara que hagis travessat mig món. Encara que faci temps que no el vegis. Encara que no tingueu les mateixes conviccions polítiques. Encara que no cregueu en els mateixos déus esportius.

No hi ha fingiment. Sentiràs que encara sou amics. Perquè sou a Sa Lluna. En majúscules.

L'arrel tendra i blanquinosa del jonc no vos ha assaciat. Sou aquí perquè la memòria resideix en l'amistat, però també en el menjar. Sense falses sofisticacions.

Plats tradicionals i també plats internacionals. Bona relació qualitat preu. Carns amb sabor de tem i també amb sabor de curri. Musclos del port de Maó i cloïsses de les ries de Galícia. Peix fresc que sembla pescat una nit de lluna plena. Paelles fetes amb arròs del delta del riu Ebre i pizzes amb salses elaborades amb tomàtics de l'hort familiar i recobertes d'una crosta calenta de formatges que sembla que han estat arrabassats amorosament de la fogassa lunar.
Lluna. Astre satèl·lit de la Terra, al voltant de la qual dóna una volta cada vint-i-vuit dies. A Menorca existeix la dita: "Lluna morta, llevant a sa porta".

Vulgarment s'atribueix a la lluna una gran influència damunt les coses del camp, i sobretot damunt la naixença, creixement i bon resultat d'animals i plantes. La matança del porc a Menorca està influïda també per l'estat o fase de la lluna; un porc vell s'ha de matar amb la lluna cluca. La paraula prové del llatí luna, amb el mateix significat.