Na Lara i en Sintes Clarinet, un diàleg sobre la gent de ‘Lô’

- Mira Lara aquest és el portal de cal Dr. Torres de qui et vaig explicar ahir com exercia la medicina des de la solidaritat amb les classes baixes allà a principi del segle XX... En Sintes Clarinet era la font oral del treball que na Lara havia de presentar al seu tutor, s'havien proposat entendre la idiosincràsia de Lô a partir de la biografia de personatges que de qualque manera fossin representatius d'una època.

- Sintes, creurà que ahir no em podia dormir pensant en el que em va contar de n'Aurora Mir? Va passar de l'esperança per un nou temps que li destaparen l'Escola Laica i el moviment obrer del poble als desastres de la Guerra Civil, l'emigració, el retorn i la repressió franquista.

- De n'Aurora qualque dia hauries de llegir els seus escrits per acabar d'entendre-la. Però mira, ja hem arribat al portal que et volia explicar. Aquí en el carrer Menor, va ser on en Fernando Sintes en el soterrani d'aquesta casa, va començar a produir caramels, dolços, i gelats que amb els anys engendrarien una de les empreses internacionals més reconegudes: La Menorquina, l'empresariat local expandit al món...

Un darrere l'altre, en Sintes Clarinet explicava a na Lara tot allò que recordava sobre algunes de les persones que a cop de biografia havien modelat el teixit comunitari. S'ajudava del llibret Lô d'un temps, persones i paisatges que ell guardava gelosament des que aquella societat cultural, S'Ull de Sol, va editar feia ja 17 anys

- Aquests grans arcs ogivals de l'antiga escola des Ramal em fan venir a la memòria a Don Joaquín Pardo Rodríguez, un mestre de Salamanca, de la Castilla la Vieja més pura, un home sabut, d'una serenor i religiositat pacífiques exemplars. Més que un mestre va ser exemple per a molts dels seus alumnes...

- Va ser contemporani d'en Joan Subirats, el sabater especial, de qui em va dir que em parlaria avui?

- Sí, però no sé quina relació existia entre ells, tot i que en Joan era d'origen migjorner i la dona de Don Joaquín també. Anem cap a la fàbrica de sabates del carrer des Comerç i allà et parlaré d'en Joan Subirats, sa Maquineta. Fixa't que mentre un sabater qualsevol acabava de 4 a 8 parells de sabates a la setmana, ell n'acabava 14 amb la mateixa qualitat. Va anar a una competició de tota Espanya i no sols va guanyar si no que va acabar el seu parell complicadíssim 6 hores abans que el segon classificat. Aquest cas o el de n'Adriático, un altre sabater d'una rapidesa fora del normal, són il·lustratius d'una època en què molts obrers construïen les connexions neuronals amb les formes, el tall i els cosits.

- Perquè ho pugui entendre -va dir na Lara- deu ser com el que ens està passant a l'actual generació amb els bits i la telemàtica, ells ho feien girar entorn de la sabata. No?

-Ai que ets d'agradosa estimada! em sembla que estàs copsant molt més l'ànima de Lô que molts que s'anuncien pura-sangs del poble i ho ignoren quasi tot. Bé no entrem en digressions que ara et vull parlar de...

Quan en Sintes Clarinet va haver esgotat les dues setmanes de conversa i passejades amb aquella alaiorenca intrèpida i eixerida va tenir la sensació de la missió realitzada, havia transferit un patrimoni valuós a una ciutadana que l'incorporaria com a part de la personalitat. Però el millor van ser aquella abraçada i aquella besada amb que na Lara d'una manera molt sincera va expressar tota una càrrega de bons sentiments que havien sorgit de les biografies i de l'interès dels dos per reviure-les.

-Nyas, aquí tens el llibret que t'havia dit, hi trobaràs una part del que t'he contat i moltes fotografies dels carrers del poble d'aquelles èpoques que et permetran reconstruir millor aquell món que no oblidis que també és el teu.

-Gràcies, per la sensibilitat amb la memòria que és de tots.