Guillem Lopez i Casasnovas31/08/13 0:00
TW
0

Va bé com a reflexió per a l'anàlisi del turisme al nostre país que seguim una certa polèmica suscitada a les Illes sobre els models turístics diferenciats que persegueixen les dues illes balears menors. Tot i que no està clar si són models perseguits i volguts com a tals, certament Menorca segueix una pauta lenta de creixement a les etapes àlgides i de recés a la crisi, mentre que Eivissa no para d'incrementar l'oferta: molt durant la fase alta i menys, però en positiu, també durant la fase baixa. Mentre Menorca manté el seu logo de "Reserva de la biosfera" i la pretensió avui de veure declarada la seva cultura talaiòtica com a "Patrimoni UNESCO de la humanitat", Eivissa ja és una marca internacional reconeguda en si mateixa de divertiment i esbarjo jove. Menorca s'acaba valorant més, de tant en tant, des de les pagines del "New York Times" mentre que les celebritats mediàtiques fan la propaganda de l'illa pitiüsa per elles mateixes. Per a alguns la prova del cotó de l'èxit són els resultats macroeconòmics de les dues maneres d'entendre el turisme. Per tal d'esbrinar correctament la qüestió poden ser oportunes les consideracions que vénen a continuació.

Una certa valoració, reiterada per diferents serveis d'estudis, que tendeixa mesurar les xifres en termes macroeconòmics absoluts sembla marcar l'èxit del cas eivissenc. Però a mi les taxes de variació dels valors totals sense considerar des d' on es parteix i a on s'arriba no m'acaben de convèncer. I és que per valorar el benestar de la gent no és solament la renda allò que cal considerar sinó també allò que acreix el patrimoni. I no té sentit analitzar la renda només en el seus valors absoluts, sinó en els relatius tenint en compte la població, ja total, ja ocupada. Val la pena deixar constància del fet que és comprensible que, en els moments de crisi en què estem, qüestionin alguns els valors de preservar el patrimoni (l'estoc) perquè la seva preocupació no és altra que arribar a final de mes (el flux, la renda). I que, certament, el patrimoni no s'ha de conservar per se, sinó com a valor que, activat i degudament reposat, genera renda i benestar per a la ciutadania.

Però es inacceptable, malgrat que comprensible, ventilar-se en un moment d'angoixa un patrimoni heretat i que no és només dels ocupants actuals de l'illa, per bé de generar més i més renda, amb més i més activitat de botigues i botiguetes, per amés i més nouvinguts.

Mirem les dades. Menorca ha vist augmentada la seva població; Eivissa, molt més i supera ja en un 50 per cent el cens de Menorca. El número màxim de turistes que acull Eivissa en el seu sostre de sostenibilitat o insostenibilitat (agost) multiplica per 2.8 la xifra menorquina. Les pernoctacions totals la dupliquen, les places hoteleres són dues vegades i mitja superiors, i les turístiques totals 1.6. La seva despesa per turista mostra xifres quelcom per sobre, però que no resisteixen una anàlisi estadística d'acord amb intervals de confiança habituals per a considerar-les seriosament. Però què li passa a la renda que genera l'economia eivissenca?

Que en valors absoluts, ben cert, supera la renda menorquina, però, per tant, sols en un 50 per cent. És a dir que, relativament a la seva major població, la renda per càpita està si fa no fa a la par. I al meu entendre i al de molts, el patrimoni natural de Menorca supera en molt l'eivissenc i continua admirant els experts del turisme i dels viatges com a la gran perla de la Mediterrània i enorgulleix en la intimitat almenys a tots els menorquins. També els que s'ho passen malament.

Tot això ho comento no per criticar el model eivissenc en la mesura que pugui ser estimat per la seva població. Ho faig per a donar ànim als menorquins que pateixen la crisi per tal que no s'emmirallin en la lluna germana eivissenca. Esperem que la bona temporada turística menorquina d' enguany sigui un indici del fet que turisme i natura són compatibles, i que economia i cultura (llengua inclosa, tot i alguns 'cafres') poden anar agafats de la mà, que la millora de la vialitat pot ser respectuosa amb el paissatge.