Actituds educatives

En l'art d'educar, entenem que l'escola dona a una persona els coneixements que necessita i -juntament-, mestres, pares i alumnes, els ensenyem. Anys i anys participant en l'AMPA, així ho vam treballar. El concepte de comunitat educativa creava idees, cosia projectes, tot l'esforç confluïa en el mateix fonament creatiu d'on confeccionàvem castells. Precisament ara, ens han tombat aquesta descripció conjunta que tant i tant ens va costar associar. Trobem que els projectes dels Consells Escolars són un dret fonamental de la comunitat educativa a participar en la gestió, control i funcionament dels centres educatius legalment establerts en la Constitució Espanyola i en les competències de la LOE que encara està vigent.

Ens assabentem de les declaracions institucionals, advertim les maniobres, explorem els continguts, allotgem escrits i cartes de suport i, sobretot, intentem treure profit de les actituds alliçonadores que estan protagonitzant directors, claustres sencers, associacions i federacions de pares i mares representants dels alumnes. La solidaritat, el to de les assembles, el resultat de les votacions convergeix en una vaga que ningú desitja, però també educa.

Comença un curs marcat per la descortesia política, perquè en lloc de pensar en resultats més valdria superar els conflictes de manera democràtica. És a dir, aprendre a escoltar, argumentar, negociar, trobar acords equitatius i decidir conjuntament és un currículum reservat als adults. Quina transmissió? Quin exemple? En el context d'un model educatiu, com deia Voltaire: "no us serviu de l'autoritat quan el que toca és la raó".