El misteri del passat també ha quedat en el nom d’aquest paradís estival. El topònim de la platja deriva de la paraula àrab Guad-al-Ana, el "riu d’Anna". Ens és permès de nedar en una mitja lluna perfecta amb les dimensions d’un arenal i la redossa d’una cala d’aigües de diamant."

TW
0

Me n'he anat i ja l'estic enyorant. És com un bucle maliciós. Açò vaig escriure per a la revista Descobrir Catalunya quan m'ho van demanar: "Les muntanyes blaves de Mallorca dibuixades a l'horitzó provoquen en el banyista la sensació de trobar-se a la vorera sud d'un llac septentrional. Els pins creixen damunt la sorra i l'herba del cantó oest contrasta, en un joc de verds, amb l'aigua dolça del torrent i amb la salada del mar immens. Els penyals altíssims sembla que mirin satisfets la forma que ha esculpit l'aigua al llarg del temps. Una conquilla de més de tres-cents metres de cordó i quaranta de profunditat recoberta per una arena de marbre esmicolat gràcies al miracle geològic de l'erosió. Coves de pescadors excavades a la roca i reconvertides en magatzems o en hangars per guardar-hi caiacs o planxes de surf donen un toc pintoresc a l'entorn. El misteri del passat també ha quedat en el nom d'aquest paradís estival. El topònim de la platja deriva de la paraula àrab Guad-al-Ana, el "riu d'Anna". Ens és permès de nedar en una mitja lluna perfecta amb les dimensions d'un arenal i la redossa d'una cala d'aigües de diamant." La productora del programa d'IB3TV Això és mel em va demanar un petit text per ser llegir durant el programa de televisió dedicat a Ferreries. Vaig fer un resum del text de la revista i el vaig enviar. Els hi va agradar, però el van trobar llarg. El van retallar i Toni Gomila el va llegir mentre la càmera mostrava una vista preciosa de Cala Galdana. Ara una altra vegada. El text una altra vegada sencer i formant part d'un tercer format. No hi ha jerarquies. Tot plegat s'assembla a un encadenat. Parets seques que recorren l'espinada de l'illa i la divideixen i creen petits móns comunicats. Joan Coromines en diu: "A. Ramis /VI, 101) la documenta en el s. XVI. L'Arxiduc (II, 183) escriu Cala Galdana, el mateix que Aledo (1935, 41) i (1909, 256), l'anomena port, Barber (Derrotero, 116) diu que l'arenal té uns 400 m. de llargària i que és un bon ancoratge per a embarcacions de cabotatge de 5 m. d'aigua, damunt fons d'arena. El meu bon amic Mr. Robert James Kenyon, m'envià des de Pembs (Wales, United Kingdom) un retall de The Times, de Londres, del 15 de setembre de 1965, que parla de Menorca, on es demana amb dramàtic laconisme: "Qui permeté la monstruosa construcció de l'Hotel Sol a Cala de Santa Galdana, empetitint la més bella platja de l'illa?" (...) Els ferreriencs diuen Cala Galdana, molts d'ells Caldana en comptes de Galdana; els ciutadellencs i la resta de l'illa, Santa Galdana o Caldana. Es pot eliminar la teoria que intervé la paraula aràbiga "wadi" perquè això s'aplicaria al barranc d'Algendar i no pas a Santa Galdana, i després perquè no dóna compte de la "I" ni de la reducció de "gwa" o "ga". És un nom indubtablement mossàrab. Hi ha relació evident amb Santa Anna, entre altres raons perquè la possessió de Santa Anna es troba entre la possessió i la cala de Santa Galdana, no més que un quilòmetre aproximadament cap a ponent. Si abans de la invasió musulmana es deia Cala/San/ta Anna, esdevingué per metàtesi Santa Caldana, per obra lingüística dels sarraïns: aquests coneixien les paraules "san" i "cala" i anteposaren "san" a "cala". La "t" emfàtica aràbiga se sol convertir en la "d" catalana. Seria però el nom d'un altre sant o santa? Es podria pensar en Santa Càndida, suposant que la segona "d" s'hagués convertit en "n" per propagació de la nasalitat i que s'hagués traslladat l'accent a la penúltima síl·laba. També es podria pensar que sigui "Sanctus Caietanus", tornat femení per obra dels sarraïns, però no hi hauria explicació clara de la "I" ni explicació senzilla del canvi de gènere del nom hagiogràfic".