TW
0

He de reconèixer que sent una fascinació morbosa per les persones que confeccionen llistes negres. Aquesta atracció malaltissa cap a la negativitat, cap a la part fosca de la naturalesa humana que reforça amb tinta negra una memòria orientada només cap a la venjança; em produeix un somrís escairat de meravella incomprensible. Amb tantes coses bones que hi ha al món, amb tants d'obsequis gratuïts que ens ofereix la natura, amb tantes satisfaccions que ens donen els estranys i els propers i, d'altra banda, amb tanta misèria humana que et trobaràs de forma inevitable i enriquidora pel camí; per què fixar-te només en la negativitat i reforçar-la amb el gest d'una llibreta, d'un paper o d'un document digital guardat gelosament a l'ordinador? De la incapacitat de comprensió ve la fascinació. Però el somrís? De quina part pregona ve el somrís en escaire? De la pel·lícula de John Ford L'home tranquil (1952), de ben segur. Protagonitzada per John Wayne, Maureen O'Hara i Victor McLaglen és, a parer meu, la millor pel·lícula de la història del cinema. Gustos a part, l'escena del combat rural de boxa (respectant rigorosament les regles del marquès de Queensberry!) és una delícia visual i narrativa plena de força física, ironia, violència, companyonia i plasticitat. Victor McLaglen, que fa a la pel·lícula de corpulent futur cunyat de John Wayne, ordena de tant en tant al seu ajudant, un esquifit i oportunista personatge amb cara de ratolí, apuntar el nom de qualsevol persona de la qual creu haver rebut una irreparable ofensa. El babau apunta mecànicament el nom als fulls d'una vella llibreta amb la parsimònia i l'eficàcia estèril d'aquell que, a la vora de la mar, compta una a una les onades. S'ha de dir que el personatge interpretat per Victor McLaglen és un propietari ramader irlandès que ven i compra bestiar. Per tant, a la llibreta, a més de la llista negra, també hi deu apuntar les transaccions comercials. Una llista negra és un índex de persones, institucions o objectes que han de ser discriminats per raons socials, ètniques, polítiques, professionals o racials. Existeixen moltes llistes negres famoses. L'Index Librorum Prohibitorum va ser la llista oficial de llibres prohibits per la Santa Seu. A les dictadures sempre solen circular llistes negres amb els enemics del règim i els llibres prohibits. Als Estats Units, durant el macarthisme, persones denunciades com a comunistes o contràries a Amèrica passaven a formar part de les llistes negres. La paraula llista prové del germànic "lista" que significa llenca. Amb aquesta paraula podem trobar expressions com ara Bestiar de llista, Llista d'embarcament, Llista de correus, Llista electoral o Passar llista. Són termes i expressions que semblen provenir del passat i que, com totes les paraules, reben una revifalla de retorn quan qualcú les torna a fer servir en el present. Aquest revifament l'hem pogut sentir aquestes dies amb la lectura de l'article del diputat autonòmic del Partit Popular, Antoni Camps Casasnovas. L'inventor de la figura a ca nostra del polític hooligan, a més d'insultar a tort i a dret a tots aquells que no pensen com ell i de fer servir arguments que semblen trets del poal dels fems del franquisme, acaba amb un paràgraf que posa la pell de gallina i que apunta a la confecció d'una llista negra: "Lo positivo de esta huelga es que sabremos, con nombre y apellidos...". No conec el senyor Antoni Camps, però quan he llegit aquesta carta he pensat en l'ajudant babau de la pel·lícula de John Ford L'home tranquil. Jo no som docent, però senyor Camps, pot apuntar el meu nom i llinatges a la seva particular Llista Negra perquè, formar part de la seva Llista Blanca, deu ser encara més paorós. Babau significa home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància; castellà babieca. A Menorca, babau també vol dir llavor de la cugula. Derivat de la rel onomatopeica bab-, expressada de l'embarbollament o del parlar tartamús.