Amb l'arribada de la tardor m'agafa una mena de malenconia placera. Pensava que amb el pas del temps em passaria, que és llei de vida veure els bancs migs buits, el desaparegut somriure matriarca d'aquella veïna, la manera que tenia l'altre de demanar si tot anava bé. Seients de compromisos, d'actituds, un sentiment molt entranyable que es manté en les vivències dels vius. Una paraula, una xerrada, la narració de qualque experiència -agreujada pels durs moments econòmics- que els fa caure una llàgrima. Tenen nostàlgia d'uns anys millors. Pateixen per un fill, per un nét, per l'esposa o l'espòs, per les necessitats que creixen amb la mateixa mesura que sobreviuen una jornada. Temps de propina que indica que els dies neixen de més a més, però sense l'afegitó dinerari per no passar pena.
Fets quotidians
Estem tocats
20/09/13 0:00
También en Opinión
- Un conductor ebrio y con el carné caducado se empotra contra una mediana de la Ronda Sur
- Retenciones en la carretera general de Menorca por culpa de un tren turístico
- El Menorca Music Festival completa su cartel: David Bisbal, Taburete…
- Crece la plantilla de la Policía Local de Maó con cinco nuevos agentes
- Que ayer llamara la atención este coche con una barca en el remolque...
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.