TW
0

Superada la sentència de mort que el Govern Balear i el Gremi d'Editors de les Illes Balears van firmar per fer-lo callar per sempre més, l'Espai Mallorca torna a obrir les portes a Barcelona. David, un cop més, ha vençut Goliat, i la raó i el sentit comú, i la cultura, i el català balear tornen a demostrar fins a quin punt s'equivoca qui vulgui imposar una raó sense tenir més raó que un infinit recargolament legal, i excuses puerils.

Fem memòria: des de 1995, l'Espai Mallorca ha estat un centre cultural important i força actiu per a la divulgació de tota forma de cultura balear a Barcelona, especialment la literatura. Gestionat pel Gremi d'Editors de les Illes Balears, l'Espai era finançat en un 75% per les institucions de les Illes, però va haver de tancar portes el 6 de novembre de 2012 perquè l'autoritat balear va negar-se a continuar amb aquest finançament, i el Gremi se'n va desentendre.

Sobre aquest tancament forçat, el gran savi eivissenc, Isidor Marí, va afirmar que «aquesta mala jugada, com d'altres que han perpetrat contra la llengua i la cultura, els ha de sortir al revés, els ha de sortir el tret per la culata. I s'ha de demostrar que l'Espai Mallorca pot renéixer amb més força, i que pot ser un punt de trobada que vagi molt més enllà del que ja era». Isidor Marí presidia aleshores la Secció filosòfica de l'Institut d'Estudis Catalans. El president de l'Institut, Salvador Giner, amb més contundència afirmava que «és un acte de barbàrie».

Després, i durant setmanes, fins i tot mesos, al carrer del Carme tothom podia veure l'Espai tancat, cada cop més polsós. A través dels escaparats hom podia veure llibres i més llibres, i discos, i pòsters i cartells, i més llibres de cultura balear esperant la mort a què havien estat sentenciats. La mort, però, no els va arribar, perquè l'Espai és obert un altre cop, i quedi constància que ara no rep cap subvenció balear, i qui va manar callar, ara calla.

Aquest nou Espai Mallorca continua que és un punt rellevant de divulgació de la cultura balear. Ja no tindrà una dedicació especial a la literatura, tot i que conserva la llibreria, sinó que tindrà vocació per al conjunt de les arts balears, la pintura, la fotografia, la música, tot art balear tindrà cabuda en aquest espai, i això ho demostra l'atapeïda agenda d'activitats que tenen prevista, gairebé totes gratuïtes. Fins i tot l'art de la conversa i l'amistat troben espai en l'Espai: igual que l'anterior, aquest també té un bar, unes taules, unes cadires, música, bon ambient, flaires de mar, record de ses illes. Ara la gestió és a càrrec del col·lectiu Crits i Renou, que es financia amb l'aportació d'un grup de socis i amb els guanys de la llibreria i el bar. L'Ajuntament de Barcelona hi va col·laborar amb una subvenció de l'Institut de Cultura, i fent-los barat el lloguer del local. Ja han signat conveni amb el GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), i ara en són els representats a Catalunya.

L'Espai d'ara ocupa un local a la plaça Vicenç Martorell, a prop de la seu d'abans, al mateix barri del Raval, ara són més a prop de les Rambles, i fan servir la mateixa plaça com una extensió del bar i de la sala polivalent que tenen sota cobert. Aquest cap de setmana, temps d'estrena, hi era tothom. Hi havia una exposició fotogràfica, hi havia un concert de Calido Home i Quart Primera, hi era la poesia de Núria Martínez-Vernis, el grup Mine en concert i un dinar típic amb cuina balear, i ball, i moltes ganes de recomençar.

L'autoritat balear havia sentenciat aquest centre cultural a mort, sense judici ni seny, però la sentencia de mort, ben a la vista queda, ha estat superada gràcies a un grup de persones de bona voluntat, cadascú des del lloc que li pertoca d'ocupar, cadascú des del àmbit que li pertoca d'actuar. El conflicte que el Govern Balear s'entossudeix a mantenir amb tot el sistema educatiu, un conflicte sense seny ni judici, salvant les distàncies té punts conceptuals de coincidència. I acabarà de manera similar: estic segur que d'aquí a res veurem que qui manava callar, ara calla, i surt de puntetes, la cua entre les potes, per la porteta del pati. Els fiets els veuran partir, i continuaran en menorquí amb els jocs del pati.