La mamella

Han passat vint anys, i l'afortunada metàfora del bo d'en Moncades manté la frescor de la llet acabada de munyir. La trista història recent de les Balears és sempre igual: la nostra economia turística és una de les indústries més solvents de tot l'estat, però els habitants i el territori que la fan funcionar han de suportar el maltractament sistemàtic d'un govern central que, sigui del color que sigui, es recorda de nosaltres a l'hora de cobrar impostos, però mai en el moment de programar inversions, de retornar, ni que sigui una mica, els beneficis que la nostra feina aporta al conjunt de l'estat.

2 La setmana passada hem vist de nou com els pressuposts generals de l'estat s'obliden, per enèsima vegada, de les Illes Balears. I, com és de rigor en aquesta tragicomèdia que mai no canvia d'argument, tot d'una s'han aixecat veus crítiques amb aquesta injustícia. El president de CAEB es lamenta que siguem els qui aportam més a les arques de l'estat, i els qui rebem menys doblers per càpita. Un altre representant del sector econòmic constata que si no ens tornen en forma d'inversions una part dels recursos que generam, nosaltres ens empobrim. I per acabar, un altre clàssic: els portaveus del govern autonòmic han posat el crit al cel i han dit que açò no pot ser.

Com? De què es queixen si a Madrid governen ells? Ara no s'hi val fer-se la núvia ofesa. En realitat, Bauzá té la clau: quan es votin els pressuposts a les Corts, que ordeni als cinc diputats del PP per Balears que votin en contra. Ara ja podrien amenaçar amb fer-ho, i forçar Rajoy a negociar. Però vostè i jo sabem que no ho faran. Els falta convicció i coratge, perquè saben que la seva poltrona és de lloguer. Faran allò que fan sempre: recolliran quatre miques caigudes de la taula de Montoro, i ens vendran que han fet un ou de dos vermells. Ens diran que públicament no poden roncar, però que amb discreció i sense fer renou han aconseguit tant en inversions. I qui dia passa any empeny. I l'any que ve, tornarem a estar igual.

Al cap i a la fi, aquesta és l'única manera de fer política que entén la dreta espanyola. La democràcia és la política debatuda i construïda a l'àgora, a la llum de tothom, allà on els ciutadans defensen els seus interessos, dirimeixen les diferències, negocien i arriben a acords. Però la dreta cavernícola no ho ha entès mai, que la democràcia funciona així. Ells fan política a les fosques, dins despatxos poc ventilats. Entenen el pacte com un pagament de favors, i la negociació com un intercanvi d'interessos.

I els representants menorquins d'aquesta dreta no són diferents. La seva actitud amb el cas dels directors represaliats dels instituts de Maó ha estat igual. Diuen que en públic no es poden manifestar, però que en privat fan molta feina. Que en públic diuen una cosa i en privat una altra. No sé vostès, però a ca nostra a açò li deim hipocresia.

I bé, ja veim els resultats de tot plegat: la mamella continua rajant llet, el pagès madrileny la muny fins que no en queda gota, i n'hi ha que, al final, encara donen les gràcies.