És mesurable la incertesa en economia?

Recentment, tres economistes americans, S. Baker i N. Bloom (Standford University) i S. Davies (University of Chicago, Booth School of Business) han publicat l'estudi «Measuring Economic Policy Uncertainty» a través d'una metodologia amb la qual posen valor al grau d'incertesa que envolta les polítiques econòmiques de les economies més importants.

Es tracta, sens dubte, d'un camp de recerca prou original i tractat metodològicament de forma ben curiosa, però poc informatiu, si les seves descripcions no són completades amb anàlisis més qualitatius sobre la confiança de la gent i que apuntaré al final.
Si admetem que una teoria és més informativa com més improbables són els seus resultats, des d'aquesta perspectiva, les seves conclusions no resulten massa informatives perquè dedueixen que la incertesa ha augmentat força d'ençà el període 2007-2009 i, aquest notable increment, ha dificultat la recuperació econòmica.

El que resulta més curiós, però, son les tres variables que han introduït en el seu model per a extraure cadascun dels índexs corresponents. Així, per a mesurar el nivell d'intensitat de la preocupació sobre la incertesa de les polítiques econòmiques, observen l'espai periodístic que dóna cobertura a l'opinió sobre els dubtes de les polítiques implementades. En segona instància, comparant les previsions pressupostàries i les liquidacions efectives de les hisendes públiques, valoren l'esbiaix entre pronòstics i realitats dels governs. I, finalment, també avaluen quantitativament el desacord entre els destacats analistes econòmics envers l'evolució de les principals variables macroeconòmiques sobre producció, ocupació, preus, sector públic o sector exterior.

Més enllà de l'estudi esmentat, idò, val la pena apuntar els elements que han sostingut la confiança durant la darrera etapa de creixement econòmic i progrés social, segons el catedràtic Antón Costas. Un, la Unió Europea o pertinença a un grup de països que, sota una mateixa moneda, ha actuat com a proveïdora d'una espècie de bé públic en forma d'estabilitat i convergència. Dos, les polítiques keynesianes contracícliques que, utilizant la despesa pública durant les fases depressives i els ingressos fiscals durant les expansives dels cicles econòmics, han reduït la volatilitat de l'economia. Tres, la despesa social, un conjunt d'instruments neutralitzadors de la incertesa que pot suposar una possible situació d'atur o malaltia o el propi envelliment. I quatre, el diner creat pels bancs a partir dels préstecs atorgats en base a l'esperança que podrien ser retornats.

Dit això i respirant el clima de desconfiança i d'incertesa actual, sense l'ajut de cap gràfic com els que acompanyen el treball comentat, em deman: es pot recuperar algun dels quatre anteriors o quins de nous emergeixen o poden florèixer?