Els costos invisibles (1)

Una de les principals necessitats que enfronta aquesta part del món que habitam és la incorporació en els sistemes comptables dels efectes ambientals que provocam però que fins ara no hem comptabilitzat. Això no sempre té per a què traduir-se en un major muntant, però si que requereix que el preu d'alguns recursos han d'incentivar l'estalvi o que el cost d'algunes activitats han d'incentivar la seva reconversió.

Un exemple molt proper el tenim amb l'aigua. En aquests moments el preu que es cobra per tona d'aigua (1 m3) es sol moure entre 20 i 80 cèntims. Certament, molt barat. La combinació de preus tan baixos i d'uns mòduls que no tenen en compte la gent que viu a cada casa s'ha traduït en que, en els darrers 30 anys, hem fet baixar el nostre principal aqüífer de manera brutal. A mitjans dels anys vuitanta estava a una mitjana de 22 metres sobre el nivell i ara el tenim a 16, amb un munt de pous salinitzats.

La conclusió és que estem traient aquesta aigua tant barata perquè l'agafam de les generacions futures, a les quals correm el seriós risc, bastant real hores d'ara, de deixar un aqüífer totalment esgotat. Una de les propostes que fa temps que s'està parlant, s'ha posat en marxa recentment a Mallorca per part de l'Ajuntament de Puigpunyent.

Es tracta de combinar el rebut de l'aigua amb el padró d'habitants, de tal manera que se tengui en compte el nombre de persones que viuen a cada casa. Cada persona paga un preu molt assequible de 35 cèntims per 4 m3 al mes, o sigui, uns 130 litres/persona/dia. El preu puja al doble si la persona empra entre 4 i 11 m3, i de manera exponencial si n'usa més.

D'aquesta forma, el preu de l'aigua diguem-ne lògica és molt baix, però si te passes tens un incentiu per a l'estalvi. Voleu dir que els vuit ajuntaments de Menorca (només són vuit) no es podrien posar d'acord i consensuar unes tarifes d'aigua per a tota l'illa amb uns criteris d'aquest estil? No ho podrien fer dins aquesta legislatura? A Menorca, el rebut de l'aigua i el padró d'habitants estan gestionats per la mateixa empresa informàtica, de manera que ho tenim francament fàcil.

Un altre camp on caldria actuar quan abans millor és a les zones de concentració de cases que no tenen clavegueram. Aquí s'ajunten dos problemes en relació a l'aigua. Per una banda, acostumen a ser zones amb pous moures, que acaben enviant un excés de nitrats al subsol i així es perd la potabilitat de l'aigua de pou. Per una altra banda, les cases unifamiliars acostumen a tenir jardins que consumeixen molta aigua a l'estiu (mentre el consum mitjà d'una casa urbana és de 125 litres/persona/dia, a les urbanitzacions és de 1000 litres, degut al rec de jardins).

L'alternativa de filtres verds fets amb plantes locals permet descontaminar les aigües domèstiques sense els enormes costos del clavegueram (en ocasions hi ha estalvis del 90 %) i, al mateix temps, es pot usar l'aigua depurada per regar els jardins. Evitar la contaminació, disminuir extraccions de l'aqüífer i estalviar diners, tot en un.

El darrer apunt en temes d'aigua el dedicam a la contaminació industrial. Moltes depuradores de Menorca reben aigües industrials i, quan s'han fet comprovacions, s'han trobat casos escandalosos. També en aquest cas els ajuntaments tenen a la seva mà un sistema ben senzill que és l'ordenança municipal que regula allò que es pot abocar al clavegueram.

Amb una analítica trimestral de determinades línies del clavegueram, feta sense avisar i per part d'un laboratori de fiar, combinat amb algunes cartes municipals recordant l'obligació que tenen les indústries de depurar els seus propis residus, podríem començar a pensar en tenir una aigua depurada que es podria reutilitzar per algunes funcions i, una vegada més, aconseguir un descans per a l'aqüífer.

Com en els casos d'abans, no es requereixen xifres econòmiques importants, només calen voluntat i responsabilitat. Recordem que ja fa 20 anys que som Reserva de la Biosfera.