Migracions

Cada estiu, el Mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic es converteixen en la fossa comuna d'un nombre incalculable de persones que veuen, en aquest risc i en el futur incert que els espera- detencions, deportacions, explotació laboral i/o sexual- l'única sortida possible d'una horrible realitat a la qual, els governs europeus i nord-americans, principalment, han sotmès a l'Àfrica i Amèrica Llatina recoltzant la corrupció, defensant els interessos de les multinacionals per sobre dels Drets Humans, impedint el desenvolupament de les persones que habiten en continents als quals se'ls exigeix el lliurament de les seves matèries primeres i la mà d'obra gairebé gratuïta, on la infància no té cap dret i on el futur no es pot plantejar més enllà d'unes poques hores.

Davant d'aquest panorama real, seguim vivint situacions dantesques: països que es neguen a acollir vaixells amb nàufrags, pasteres que s'enfonsen amb desenes de persones a bord, gent que lloga pisos per hores per aprofitar-se de la situació de misèria d'homes i dones, proxenetes que segresten dones, amuntegament i abús de poder en els Centres d'internaments d'estrangers. Tampoc els resulta gens fácil la seva integració a la vida quotidiana del país d' acollida, on hi acostumen a trobar unes condicions laborals precàries, problemes d'accés a la sanitat pública i a altres drets bàsics, sota la màscara d'uns requisits inassolibles: registre en el padró municipal, contractes d'integració obligatoris, restriccions en l'accés a la justícia gratuïta…

Volem tenir un record al tràgic incident registrat el dia 3 d'octubre en aigües de l'illa italiana de Lampedusa, en què més de 290 persones han perdut la vida.

Caritas Europa insta els estats membres de la UE a canviar les seves polítiques de migració i permetre l'entrada de persones procedents del Nord d'Àfrica per altres mitjans diferents dels arriscats viatges en vaixell.

Bona part de les víctimes haurien de ser considerades subjectes de protecció internacional, ja que han fet un llarg periple fugint de conflictes concrets, de persecucions, violència...

No podem argumentar la situació de crisi que vivim per rebutjar els que han estat i són víctimes del nostre benestar, els qui hem portat a una crisi real i perpètua sense oferir-los la possibilitat d'arribar a assolir un sol dels drets que, com a persones, els correspon. Difícilment podrem avançar si no entenem que la nostra realitat està lligada a altres realitats; si no entenem que, només en comunitat, serem capaços de construir una altra societat; si no tenim clar que, només mitjançant la fraternitat i l'empatia, podrem construir un món més humà i solidari.