Els màgics filtres de la memòria

El vell i oblidat catecisme del Padre Ripalda, deia que les tres potències de l'ànima eren: memòria, enteniment i voluntat. Aquella antiga apreciació escolàstica, res té a veure avui, des d'un punt de vista científic, amb la que defineix la memòria com aquella funció del cervell i fenomen de la ment, que ens permet guardar i evocar coses del passat. Alguns diuen però, que la recepta de la felicitat passa per tenir una bona salut i mala memòria. La frase m'ha recordat aquell poema del sempre present Jaime Gil de Biedma, en el que descriu allò que, per a ell, era la vida ideal: ... «en un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda y memoria ninguna».

Sembla, amic meu, que moltes persones hi està ben d'acord: que no importa tenir bona memòria. Idò mira, jo no. Jo sí vull tenir memòria, ja que m'agradaria, ei, si pot ser, poder emprar quan i com vulgui el que al llarg de la meva existència he anat guardant dins d'aquest miraculós estoig. Ja vindran els embats i ensurts de la vida a esborrar o difuminar el que jo guardava. El savi Mario Benedetti, assegurava que inclús l'oblit està ple de memòria.Amb el pas implacable del temps comproves que la memòria és una fràgil teranyina. Fràgil i selecta. A vegades compassiva. La memòria, prudent i amable, té filtres especials per a cadascun de noltros. Uns ens ajuden a oblidar un mal moment i a altres a magnificar el que era just insignificant. 2 de l'existència d'aquests filtres tots en podem donar fe. Passats els anys, hem tornat a casa dels avis, que ara resulta que és més petita i no tan hermosa com recordàvem. El bosc de les nostres grans aventures infantils és simplement un tros de tanca on hi malviuen tres arbres tronats. Les nits dels Reis creiem veure, sentir, olorar inclús, tota la màgia de l'Orient. I resulta que aquells monarques elegants i solemnes eren tres vesins del barri amb barbes postisses i corones de cartró banyades de purpurina. Sí un dia el teu somni de tenir una bicicleta s'arribava a realitzar, creies que podries participar a la volta a França, encara que la cadena sortís a cada passa. La minúscula tèquina del teu pare segur que te semblava més ferma i marinera que el mateix «Queen Mary». Resulta, amic meu, que a la memòria es guarden per igual els records reals i també bona part dels nostres somnis i de tot això en surt un híbrid ben curiós que, quasi sempre, ens ajuda a viure millor.

Ja no recordes el nom d'aquella companya d'institut que te feia ballar el cap i amb qui tant t'hauria agradat anat a passejar, ni tampoc el d'aquell al.lot, vesí teu, amb qui jugaves sempre . Un i altre, estan ben igual que tu: segurament tampoc recorden el teu. Tampoc passa res.

La memòria, pietosa guarda també la nostra imatge d'antany i no la mostra. Quan cada matí te mires al mirall, no veus aquella imatge que era la teva. Si la veiessis, més d'un dia no sortiries de casa. D'aquí ve la sorpresa contundent quan mires una foto antiga i te veus. Tanques l'àlbum i penses ràpidament en una altra cosa. L'àlbum no és tan amable.Imatges, paraules, músiques, noms, amors, olors, sabors... la vida sencera, queda recollida al gran magatzem de la memòria i, ella mateixa, sabia, diplomàtica i, a dies burleta, ens ho tornarà quan vulgui. A vegades embolicat amb paper fi. Per no ferir.Bona memòria sí, però jo no voldria ser com aquell de qui en Gómez de la Serna deia: «Tenía tan mala memoria que olvidó que tenía mala memoria y se acordó de todo». Tampoc importa exagerar; no sempre és bo, ni aconsellable, el viure solament de records. No trobes...?