Blanca Mendiguren Gomila04/11/13 0:00
TW
0

Els ulls, oberts de bat a bat, clavats a l'ordinador. La mà, tremolosa, aferrada al mouse. El dit índex, lleugerament alçat, preparat per fer clic en qualsevol moment. Són les vuit del matí i ja estàs despert. Dos cafès en vena. La teva feina, cercar feina. Tasca més que difícil en aquests temps. Cap oferta nova respecte ahir. Prems el botó F5, per actualitzar la pàgina i, així, una vegada rere un altra, durant les dues hores següents. Res. La web et desafia. Fins que, de sobte, sorgeix un nou anunci, embolcallat per una aura enlluernadora, tintant d'esperança els píxels de la pantalla. Respires profundament i et prens el luxe d'assaborir l'instant. Obres l'enllaç i, oh, sorpresa: ja hi ha tres-cents cinquanta-dos candidats inscrits. Has tardat massa, cada segon és clau. Ningú llegirà el teu currículum ja, és estadística pura, qüestió de probabilitats. Aquesta és una cursa només apta pels més ràpids. Si bades, ja has begut oli. En aquest joc, està prohibit parpellejar.


Prepara't.T'esperen uns quants mesos omplerts de dies sencers davant el portàtil. I, si ets afortunat, arribarà el dia en què rebis la trucada, aquella que tant desitges. El teu telèfon sonarà a música celestial i, en despenjar-lo, una veu freda i impersonal et farà unes quantes preguntes. La més important, quin és el mínim que estàs disposat a cobrar? Benvingut a la selva, aquell lloc on tot s'hi val. Setmanes esperant una feina i, quan sembla que la trobes i que els interesses, d'entre tots els milers d'aturats, les condicions són injustes. Salaris que fan vergonya, horaris infinits i contractes que mai arriben. Tant se val els màsters que tinguis, els anys d'experiència a les teves espatlles o haver estudiat a les millors universitats.

És el que hi ha. I vigila que, a sobre, no hagis d'esborrar unes quantes línies del teu currículum per tal que no estiguis «massa format» i et diguin: «És que per treballar en aquesta botiga, no volem algú que als dos dies se'n vagi perquè ha trobat una feina millor». Així que cal fer el cor fort i aguantar, que diuen que, d'aquesta situació, encara en tenim per a uns anys. I seguir així, amb la mà, tremolosa, aferrada al mouse, intentant trobar un oasi enmig d'aquest desert d'ofertes. Amb els ulls ben oberts, a prova de miratges i falses promeses.