I si el pitjor de la crisi està per arribar?

I tanmateix, amb els continguts del conjunt d'informes analitzats, no ens podem estar de dir que, tot i que tant el Govern espanyol com el de Balears s'aferren a dades conjunturals per apuntar una suposada millora de la situació econòmica i sociolaboral, la situació de fons (els trets estructurals) no millora. Òbviament una cosa és que alguns indicadors macroeconòmics tinguin resultats positius (prima de risc o exportacions) i una altra cosa és que s'albiri el fi de la crisi social. Dit en unes altres paraules, és perfectament possible el fi de la recessió econòmica amb la permanència -i fins i tot l'agreujament- de la crisi social.

En aquest context no deixen de ser molt preocupants les dinàmiques governamentals de negació dels problemes i la tergiversació -quan no la mentida- en relació a les dades socials, econòmiques i laborals. Darrerament són molt freqüents les declaracions referents a la proximitat de la sortida de les Illes Balears de la crisi, acompanyades de, a tall d'exemple, la negació de la baixada dels salaris (Montoro) o la tergiversació de la vicepresidenta Sáez de Santamaria sobre les dades de frau en la percepció de les prestacions de desocupació.

Aquestes declaracions semblen ser part d'una lamentable estratègia de donar la culpa a les víctimes, alhora, que anticipen un escenari de sortida de la crisi d'autèntica decadència social per als no rics i democràtica per a tothom.

Sense falsejar la realitat no es pot afirmar que el mercat de treball millora. La informació més contrastada i plural diu que no hi ha creació d'ocupació i que el que passa és que les estadístiques d'atur (registrat -SOIB- i estimat -EPA-) milloren per raons que no són la creació d'ocupació ni la millora econòmica. Ans al contrari, aquestes estadístiques milloren per la prolongació i agreujament de la crisi que impulsa: 1.- La migració laboral. Val a dir que Balears va ser durant el 2012 la segona comunitat autònoma amb un major creixement de persones que surten del mercat laboral cap a l'estranger.

I 2.- Una situació creixent d' atur de llarga i molt llarga durada provoca que augmenti el fenomen d'atur desanimat, és a dir, creix el nombre de gent que, tot i estar aturada, no renova la inscripció de demanda d'ocupació. A més a més, en cap cas es pot identificar el moderat creixement de les afiliacions a la Seguretat Social (que és, en gran part, fruit de canvis administratius en els procediments d'afiliació) amb creació d'ocupació.

Tampoc hi ha cap símptoma de millora qualitativa del mercat laboral illenc, ans al contrari. Avancem cap a un model de precarització laboral total i estructural: l'ocupació indefinida de tot l'any descendeix i s' incrementen les ocupacions temporals i estacionals; augmenta el nombre de persones amb treballs no desitjats a temps parcial (jornades reduïdes amb retribucions reduïdes); s'estén com una taca d'oli l' externalització de la mà d'obra que, entre altres coses, provoca un important augment dels Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADES).A aquests autònoms obligats i precaris se'ls anomena (erròniament) emprenedors i se'ls potencia a l'engròs des de les institucions públiques.

Allò cert i segur és que hi ha molts estudis i informes que contradiuen els missatges de "flors i violes" dels governants. Un d'aquests informes -pot ser escassament citat- és el titulat "Looking to 2060: Long-Term Global Growth Prospects" publicat per la OECD en el mes de novembre de 2012, que situa a Espanya en una perspectiva de decadència en els propers 50 anys i formant part del grup de països amb les taxes més baixes de creixement.

Seguim posant tots els ous en el mateix paner del turisme sense reparar que requereix solucionar les limitacions de connectivitat, que, diguin-ho clar, en el context d'austeritat pressupostària i absència d'estímuls econòmics té gairebé impossible solució.Mentrestant, les preguntes claus son, fins a on pot créixer l' estacionalitat laboral sense fer-la improductiva i socialment insostenible? Fins quant podem estar sense polítiques actives per a la diversificació econòmica?

Podem mantenir molt de temps les polítiques d' austeritat i de retallades sense provocar una fallida social? Com no hi ha respostes hom pot pensar que, efectivament, el pitjor de la crisi pot estar per arribar.

(*) Editor de Panorama Sociolaboral i temes socioeconómics. Fundació Gadeso