Jo no he violat mai a ningú (article humorístic ple d'obvietats)

Així, doncs, ara i des d'aquesta pàgina del «Menorca», m'anticip als propòsits dels meus possibles i de moment ignorats enemics i declar solemnement la meva innocència.

És una cosa sabuda que persones psicològicament molt elementals confonen els protagonistes d'un serial televisiu o d'una pel·lícula amb els actors que els interpreten. Aquesta gent són capaços d'insultar o, ben al contrari, elogiar i animar tals actors si se'ls troben pel carrer, pensant-se que es tracta dels personatges de la narració que ha vist per la televisió o al cinema.

Fa alguns anys, un veí em va expressar el seu desacord amb una cosa que jo havia escrit a la premsa menorquina. Quan em va dir què era, jo li vaig replicar que allò no ho havia dit jo sinó un dels personatges no reals, fruit només de la meva imaginació, que havia fet aparèixer en aquell escrit, i amb qui jo podia estar d'acord o en desacord.

També li vaig explicar que de vegades dos dels meus personatges imaginaris parlaven en una mateixa narració i un deia blanc i l'altre negre, i que, per tant, no se'm podia atribuir a mi dir les dues coses, contradictòries, a la vegada.

Per tal de donar més força als meus raonaments, vaig dir al meu veí que en un conte redactat anys enrere hi vaig fer sortir un violador, també personatge fictici, fruit igualment de la meva imaginació. Tal personatge, en el món de la ficció, havia violat dues turistes; però jo, en el món de la realitat, no he violat mai ningú.

Tot açò que he escrit em sembla obvi, però molt freqüentment hem de dir i repetir allò que ho és, d'obvi.

Encara que em faci pesat, doncs, insistesc: una cosa som jo i una altra els éssers de ficció que poden sortir en alguns dels meus escrits. I encara que algun d'ells ho hagi fet, jo no he violat mai ningú. I si ho hagués de jurar, ho faria, és clar. Pels meus fills i els meus néts. I fins i tot, si em pressionau, pels meus dos poetes menorquins preferits -ells ja deuen saber que ho són-, a qui aprofit per a saludar des d'aquestes línies.

A Menorca, qui no pinta escriu -jo en som una mostra més- i qui no escriu pinta (si no fa totes dues coses). I dintre d'aquesta multitud, uns quants -no tants com voldríem o algú es pensa- que ho fan molt bé, i entre ells aquests dos poetes a qui admir, motiu d'orgull per als qui estimam l'illa i la seva cultura.