TW
0

Una vegada invalidada la doctrina Parot, també, s'haurien d'atrevir amb la doctrina Botín i és que en aquest país els tribunals, en un període de turbulències, van deixar les sentències de banda per passar-se a les doctrines. La impunitat del banquer va ésser cosa grossa, fins i tot, en Garzón va beure de l'abeurada i dels cocons de la banca. I hom ja sap que les doctrines és una qüestió dogmàtica (el discurs encegat sense discerniment ni motivació empírica) en tost de la praxis argumental d'una sentència. Els tribunals no han de fer doctrina, el seu paper és fer jurisprudència. La retroactivitat de la normativa sol ésser un supòsit d'anul·litat.

Catalunya serà allò que vulgui ésser, no obstant, no veig gaire clar que els mossos d'esquadra estiguin per la labor... Una cosa és disparar pilotes de goma contra quatre ciutadans indefensos o fotre un mauro a un borratxo fins deixar-lo inconscient en estat de coma, i una altra cosa més transcendent, és agafar els fusells per defensar una proclama independentista. El mirall més recent on cal mirar-se és Kosovo. Una independència sense prou sang vessada no acaba de convèncer. Perquè et reconeguin et cal embrutar. L'estratègia catalana dels pactes com a màxim horitzó portarà a l'equivalència amb Euskadi amb la temàtica de cupo en el fet del finançament.

La llibertat no et vindrà mai donada. La llibertat l'has de robar.

Pel carrer m'atura un turista de l'IMSERSO. Hem acabat compartint una birra a la terrassa d'un bar de tardor. Xerrant xerrant ha resultat ser un jutge jubilat i viudu que escriu novel·la policíaca. Viatja per trobar ambients i escenaris a la seva escriptura. Xerrant xerrant ha resultat ser el pare d'un amic de milícies. Redei! Quin cul de món!

Tot tornant del Pilar, per la ràdio m'assabent de la mort de Lou Reed.