No gaire o gens amic del turisme de masses

De manera semblant als articles periodístics d'economistes catalans com Alfredo Pastor, Joaquim Muns i Vicenç Navarro o dels de menorquins com Alfons Méndez, els de Miquel Puig permeten, sense haver de fer un esforç excessiu, que un lector mitjanament culte -és a dir, amb la cultura que ens hauria de procurar un batxillerat correcte i aprofitat- pugui millorar la seva comprensió de l'actualitat econòmica, a diferència d'altres articulistes, que difícilment acabes d'entendre si no tens abans mig aprovada la carrera d'Econòmiques.

«La sortida del laberint» tracta de l'actual situació de l'economia a Catalunya, però bona part d'allò que diu sobre el creixement del turisme al Principat i les seves conseqüències sobre la societat catalana poden ser aplicades també a la nostra Illa. Tots sabem en quina gran mesura l'economia menorquina depèn ara i ja des de fa anys del turisme de masses.

Durant aquesta meva lectura i tal com ho faig habitualment, he anat senyalant amb llapis les frases i els paràgrafs que m'han semblat dignes d'atenció i que pens rellegir i meditar més atentament, i he pensat que a més d'un lector del MENORCA «Es Diari», li agradaria conèixer alguns d'aquest texts senyalats per mi, un tast en definitiva d'allò que Puig diu en el seu llibre.

Vet aquí, a continuació, els que us n'he seleccionat, que no poden substituir, és clar, la lectura d'una obra que es mereix una reflexió profunda per part de nosaltres els menorquins (por la cuenta que nos trae, com dirien per Celtibèria) .

----------
Pàg. 76. «(…) en els primers dotze anys del segle XXI les activitats turístiques han generat a Espanya menys llocs de treball que immigrants han atret per ocupar-los».

Pàg. 79-80. «Hi ha qui diu que els immigrants han tret els llocs de treball als autòctons. El que diuen les xifres no és això, sinó que si els immigrants han vingut aquí (…) ha estat perquè és aquí que es creaven llocs de treball per a ells; i el que també diuen és que si els nostres joves no troben feina no és perquè hi hagi molts immigrants, sinó perquè s'han format per ocupar llocs de treball que no s'han creat».

Pàg. 114. «Menorca i Eivissa ens proporcionen un cas de laboratori per analitzar com l'aposta pel turisme de masses genera un èxit aparent en forma de major creixement a curt termini, però no de continuïtat».

Pàg. 174. «Un model de creixement basat en el turisme i, eventualment, en la construcció, ens condemna a una taxa d'atur permanentment elevada».

Pàg. 190. «(…) amb un estoc de 800.000 habitatges per vendre, una demografia a la baixa i unes administracions públiques en procés de retornar deute, el que és previsible és que la construcció es mantingui per sota del nivell que seria normal a Europa».

Pàg. 206-208. Parlant del sector turístic, «(…) com s'ha d'augmentar la productivitat en un sector que es caracteritza per l'atenció personal, i on hi ha poc espai per a l'automatització dels processos, que és el que identifiquem amb la productivitat? Només hi ha una manera: augmentant els preus». (…) «En comptes d'acceptar que més turisme és millor que menys turisme, (…) el que ens hauríem de demanar és què hauríem de fer per a maximitzar els beneficis que ens reporta».

Pàg. 209. «(…) el creixement del turisme a partir de l'any 2000 no ha ajudat a crear llocs de treball a Catalunya -perquè han estat ocupats per estrangers-, ha generat més immigració, ha reduït la renda per càpita, ha transformat la bombolla immobiliària en una febrada constructora -agreujant la nostra situació present-, ha ajudat a empitjorar el clima escolar i, finalment, ha fet una contribució mínima al creixement econòmic».

Pàg. 230. «(…) des dels anys seixanta ha estat molt més fàcil fer diners invertint en l'immobiliari que gestionant una fàbrica, i des que la construcció s'ha aturat, el sector que concentra l'interès per part dels inversors és l'hoteler i el de l'oci. Mentre això no canviï, difícilment tornarem a crear llocs de treball de qualitat».

Pàg. 231. «(…) potser el més eficaç defensor de la prosperitat menorquina hagi estat el Grup Ornitològic Balear, que, per la via del compromís amb la protecció del medi, haurà evitat que més d'una energia empresarial sucumbís a la temptació de liquidar l'empresa industrial per desenvolupar un projecte turístic».