El valor de l'exemple

En el mercat de la desafecció per la política, pou de desesperança, s'agita l'aigua del protagonisme del passat. Els llibres donen per molt, pàgines de la memòria particular o de quaderns blaus que van inspirar un temps, un quedar bé que no requerim reviure.

Són aquells que van encapçalar una època, dirigir un estil, capitanejar un projecte que no té res a veure amb l'ara. Coincideixen en que estem orfes de lideratge, quan el problema actual és que la majoria s'aplica en l'estètica política. No és moment d'indagar respostes ni, molt menys, d'explicar el compromís de la potència, perquè -justament- el prometatge és la ciutadania, una entrega que ja no tolera la paraula poder.

Estem mancats del valor de l'exemple, el mirall que alliçona, il•lusiona i recobreix de confiança. Són els qui treballen l'essència. Ja ho deia Einstein: "no és la principal manera d'influir sobre els altres, és la única manera".

Per açò, quasi sempre, després d'una bona temporada de feina, dels que hi eren i/o dels que encara hi són, la millor lliçó és anar-se'n a dormir definitivament. Quotidianament, qui no indica un model a seguir, patró de valors, no ens interessa.