Retallades i radioteràpia

Costa de creure la promesa de la radioteràpia, i llavors fa una oloreta sospitosa. És una infraestructura cara en l'equipament, en la instal·lació i en el manteniment. Estic segur que a Menorca hi ha periodistes i curiosos que volen saber quines són les xifres concretes d'aquesta futura infraestructura, i que després les voldran comparar amb l'estalvi de les retallades.

Ja fa temps que se'n parla: si l'objectiu de les retallades en salut era realment l'estalvi de diners, llavors l'objectiu no està pas aconseguit perquè l'estalvi ha estat ben poca cosa, en el context de les xifres de la crisi, i per tant no permet d'argumentar les retallades.

La realitat és altra: la promesa de radioteràpia, i d'altres símptomes d'igual sentit, deixen clar que comença la temporada de les promeses, i que en rebrem moltes, fins i tot de coloraines, utòpiques.

Jo continuo pensant que la veritat està en la voluntat de saber-ne més. Acabo de llegir aquest llibre que ara us recomano: «La contrarreforma sanitaria: análisis y alternativas a la privatización de la sanidad pública».

No està escrit amb el llenguatge sofisticat de professors i acadèmics, ni amb la llengua recargolada del polític, sinó amb la paraula senzilla de quinze metges i infermeres de la sanitat pública. Fonamentats en nombrosos exemples, deixen ben a la vista que l'objectiu n'és la privatització de la sanitat pública.

Per aconseguir aquest objectiu, cal que abans hi hagi un procés de desmantellament de la sanitat pública i alhora un procés de derivació de funcions, i per tant de pacients, des de la sanitat pública a la sanitat privada. Aquests processos són poc evidents a Menorca, però ho són molt a Catalunya, a Madrid, a Galícia i a València, on la privatització de serveis mèdics assoleix quotes altes. Però aquestes privatitzacions no representen ni un estalvi de diners, ni una millor qualitat assistencial.

El llibre proposa entendre que retallar és convidar el malalt a passar-se a la privada si vol solucionar un problema de salut en un temps raonable (i llavors haurà de pagar les dues, la privada i la pública). Però tot i pagant, la privada no ofereix més qualitat assistencial que la pública: prou sabem que hospitals i centres concertats tornen a la pública el pacient complicat o de tractament costós.

Les característiques pròpies de Menorca, dels que hi viuen, i de la sanitat menorquina són factors protectors contra la voluntat d'abusar del concepte de treure d'aquí per passar allí, de treure de la pública per passar a la privada. El llibre que comento demostra que la col·laboració público-privada és un bon negoci per a la privada, però un mal negoci per a la pública i per al pacient.

Encara que té problemes, trobo que la sanitat menorquina és prou bona, perquè els usuaris d'aquesta sanitat i els professionals que la desenvolupen, han sabut defensar-la de les persones i de les decisions que volien desmantellar-la. I perquè pública i privada han sabut conservar l'espai propi: n'hi ha per a totes dues.
I ara que ja se sap el què, potser ha arribat l'hora que tornin allò que van retallar, perquè prou a la vista està que no calia retallar: si hi ha diners per a radioteràpia, també n'ha d'haver-hi per tornar-nos tot allò que ens van treure.

bello.cat / jordibell@gmail.com