Pare, fa fred. El fred sempre em dóna sensació de major solitud, de major aïllament, de major distància vers el món i la vida. Mare, fa fred i arriba Nadal. Nadal, des que tu no hi ets, és la solitud, l'aïllament i la distància. I mira que són unes dates que mai no m'han despertat (com a tu, pare) una emoció especial..., però a tu et feia tanta il.lusió, mare! El sopar de Nadal, el cap d'any i els Reis, sobretot. Tot allò que en temps t'havia faltat ho compensaves abocant-te amb els que t'envoltaven i aconseguies fer-los partícips de la teva alegria. Perquè eres l'alegria, mare. I em fa ràbia que mentre et recordo no se m'encomani aquest tret fonamental teu, ans al contrari...
Quant de temps haurà de transcórrer perquè això pugui passar? I m'esforço, no creguis que no ho faig, perquè sé que és el que tu voldries: que la vida em sigui plàcida, que la felicitat m'acompanyi, que tot allò que tu em vas ensenyar segueixi endavant. Per això, enguany també ens ajuntarem per Nadal, i per Reis, i menjarem plegats, i ens farem regals, i reproduirem el que sempre us he vist fer, perquè és en l'essència del que em vareu transmetre on més us reconec i on més percebo la vostra petjada. Tot i que avui, encara, em faci mal.
Si pogués agafar el telèfon i contar-vos-ho, si pogués transgredir l'espai i el temps que em separa de la vostra dimensió, de la vostra Tailàndia... I, tot i aquesta impotència, la meva petita família aconsegueix dissipar aquest fred hivern que ens apropa a Nadal. Podré combatre l'aparent solitud amb l'escalfor de la seva veritable i amorosa companyia. I us recordarem.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.