Sóm molt conscient que l'actualitat d'aquests darrers dies ha vingut marcada per la decisió del grup, i dels grups majoritaris de dos parlaments autonòmics que, en un dels casos -el del Balear- ha negat l'existència dels Països Catalans com a entitat històrica i se n'ha desvinculat per complet i en l'altre -el de Catalunya- ha fixat data i pregunta -millor dit, data i preguntes- per a la seva pròpia autodeterminació. Però jo no vull entrar avui, en aquest article, a opinar sobre aquestes qüestions. Perquè crec que, pel què fa al primer supòsit, són els illencs i, en el vostre cas, els menorquins els qui us heu d'expressar i, en el segón, tot i tenir molt clara la meva resposta -o les meves respostes-, ja les manifestaré en el moment -si arriba- i el lloc oportuns, és a dir, a l'urna del meu col·legi electoral. Deixeu-me fer, però, una única reflexió, en positiu, centrant-me, ara, en el debat a la cambra amb seu a Palma. Es tracta de la frase pronunciada per la portaveu parlamentària del PP, Mabel Cabrer, qui va afirmar que «amb Catalunya només compartim la llengua». Fixeu-vos bé: només, però efectivament la compartim. Al·leluia!
Però ara que les festes de Nadal estan a tocar, prefereixo dedicar aquest escrit a una cosa, una realitat cultural mot més gratificant, que uneix pobles i cultures com és la música, i en especial la música coral, que tants practicants i seguidors té, tant a Catalunya com a Menorca (això també ho compartim, senyora Cabrer, entre moltes altres coses). I ho vull fer tot destacant l'èxit d'un cor català, el Barcelona Gospel Messengers -d'ara en endavant, els Messengers- que el proper dissabte disputarà la final d'un dels programes-concurs més seguit a la televisió pública del Principat, «Oh Happy Day» , i en el qual -en els Messengers- hi participen com a cantaires quatre menorquins: Jordi Cardona, Mireia Mascaró, Javier Río i Albert Vidal.
El primer que us he de reconèixer és que vaig trigar un poc a enganxar-me a l'«Oh Happy Day». Dels nou conjunts vocals que, finalment, van superar tots els càstings previs i han aparegut en antena, només he arribat a escoltar-ne sis. Però quan vaig saber que en el cor que dirigeix el manresà Ramon Escalé hi prenen part quatre cantants provinents de Menorca, tots els dissabtes al vespre he tingut una cita ineludible davant del televisor. I l'experiència no m'ha decebut en absolut, ans al contrari. En primer lloc, pel caire del programa en ell mateix. «Oh Happy Day» segueix el sistema de gales de nominacions i d'eliminacions que solen emprar alguns espais de reality shows de les televisions privades espanyoles, en la meva modesta opinió molt propers als tele-fems, però ho fa a través d'una manifestació cultural de primer ordre com és el cant coral i el resultat és d'allò més interessant, enriquidor i engrescador.
Us he dit, emperò, que del que us volia parlar era dels Messengers i d'ells m'ha sorprès, en primer lloc que, a banda de la destacada participació menorquina (que tant el mateix Escalé com la coral en el seu conjunt valoren molt), altres dels seus cantaires provenen també de llocs diversos com Navarra o l'Aragó. Fins i tot hi figura un ciutadà britànic. I els seus assajos, les seves trobades es veuen sovint acompanyades i enriquides de manera suculenta amb els productes propis de les terres d'origen de cadascun dels seus integrants, entre ells, evidentment, el formatge i la sobrassada de Menorca. Ara bé, aquest element lúdic que tant uneix a les agrupacions d'individus en general no impedeix que els Barcelona Gospel Messengers siguin una de les corals més reconegudes i apreciades en el seu àmbit d'actuació, que en el programa de TV3 han combinat, d'una manera del tot encertada, amb estils tan diversos com el rock, la rumba, la música dels Beatles o de Raimon, la cançó tradicional catalana i, evidentment, també la menorquina, representada per «Si véns».
Aquí, en aquesta dificultat d'adaptació superada amb un èxit total i molt valorada pel jurat de l'«Oh Happy Day» rau el succés dels Messengers que els ha permès de classificar-se, amb dos altres cors, Ol'Green i Deu de Veu, per a la final del concurs que tindrà lloc aquest proper dissabte. Una final en la que ja no serà el jurat, sinó els espectadors els qui expressaran la resolució definitiva. Per tant, d'aquí cinc dies, jo ja podré fer ús del meu dret a decidir, en aquest cas en una consulta televisiva. I, per a l'ocasió que se'm presenta, també tenc molt clar el meu vot: Messengers, of course.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.