Una bona tramuntanada

Quina feinada! I què inútil. Actuen com si fossin uns bombers que en comptes d'anar a apagar el foc, es distreven pujant el volum de les sirenes. Deixant sord a tothom en comptes de resoldre el problema que tenen.Un problema, tot s'ha de dir, que han creat ells mateixos, els que ara comanden, amb aquest desfici d'anar de reculons cap al passat. I és que no deixa de
ser xocant que aquests que avui són els grans defensors de la Constitució, siguin, precisament, els hereus polítics d'aquells altres que hi van votar en contra.

Perquè la Constitució, que ara mos volen presentar com si fos la Bíblia, no és una altra cosa que un pacte. Un pacte acordat entre representants d'idearis diferents per fer possible la convivència a Espanya. I que si no hagués estat perquè l'exèrcit franquista encara apuntava per l'esquena, hauria estat molt més obert i clar.

Per açò, quan no era possible la claredat democràtica, els redactors la van haver de substituir per indeterminació. Ho hem sentit mil vegades, que la Constitució espanyola té la virtut de permetre interpretacions diverses. I és el que ara es volen carregar els nous propietaris de la Constitució. Ells en fan aquella lectura única que volien sentir l'exèrcit i els poders fàctics del franquisme... i que així i tot van votar en contra del text.

I per tancar el cercle i atribuir-se una legitimitat tan dubtosa, nomenen un Tribunal Constitucional que sembla fet a mida, amb president ex militant del partit inclòs, perquè la lectura única pugui semblar més legal.

Però hi ha una cosa que no la poden controlar, per més que vulguin. Que el món mai no s'atura i que, per més barreres que li posin, sempre acaba avançant. Quan de temps podrà resistir aquesta muralla feta de residus del passat? Quan de temps duraran les noves velles lleis del règim, la d'educació o la d'ordre públic? O les ridícules disposicions del Parlament balear? O la negativa a que els catalans votin, si volen votar?

Quan de temps, en definitiva, podran mantenir fossilitzada la Constitució, si és evident que així no serveix per allò que va ser creada, per fer possible la convivència entre els diversos pensaments? Quant de temps aguantarà aquesta ciutadania indignada que ja ha ocupat el carrer?

El perill de tramuntanada és evident. I podria bufar a qualsevol banda. A València, per exemple, on tot fa pensar que els ànims estan molt calents. És com i els valencians, tants d'anys governats pels representants més pintorescos del règim, s'haguessin despertat d'un coma induït. S'ha esfonsat tot: les obres faraòniques, les urbanitzacions de costa, l'aeroport fantasma, la Fórmula 1, Terra Mítica, la Ciutat del Cine, tots els bancs... I s'ha imposat la realitat: que vivien instal·lats en una corrupció sense límits i en la manipulació informativa.

N'hi ha prou, per estar escandalitzats, de dir que la televisió pública valenciana, aquesta que ara han tancat, va arribar a manipular la notícia de l'accident d'un metro mal construït (se'n recorden el de Palma?) que va provocar cinquanta morts?

I a Menorca ja ho sabem, que les conseqüències d'una bona tramuntanada poden ser imprevisibles, però que una cosa és segura, que deixa l'aire net.