Insultant Mandela...?

El ben guanyat carisma d'aquest homu que físicament semblava escapat d'un conte de Mark Twain i que, perfectament hagués pogut passar com a doble de l'actor Morgan Freeman, ha estat en el moment de la seva mort el detonant d'un d'aquests fenòmens socials. Milions de persones de tot el món han lamentat sincerament, plorat inclús, la seva desaparició. S'ho mereixia.

Nelson Mandela, un exemple de conducte cívica. Un home senzill i noble que va creure que el seu país i els seus habitants mereixien un futur digne. Un futur escrit amb tinta d'igualtat amb els blancs i que era arribada l'hora d'acabar amb el brutal règim de segregació en què vivien la majoria dels seus compatriotes. Va pagar durament el seu noble gest.

Des de l'any 1948 - encara que els antecedents venen de més enfora -, els governs del Partit Nacional, van imposar sense pietat aquest sistema conegut arreu del món com apartheid. Apartheid vol dir simplement i cruament, separació. Una llei classificava els habitants de Sud-Àfrica per grups racials: blancs, negres, mulatos i els indis. Aquests grups van ser confinats obligatòriament a zones concretes.

Seguint aquesta inhumana política, els negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels deu territoris del país. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, reservant just als blancs aquells de major qualitat.

L'esperpent havia arribat tan lluny que quedaven prohibits els casaments entre blancs i negres. Més fort encara: la prohibició total de relacions sexuals entre races. La bogeria arribà fins a que solament els blancs, que no eren més del vint per cent de la població, podien exercir el dret al vot.

El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, imposant una dura repressió i empresonant als més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Ell va passar un terç de la seva vida tancat. La seva apassionada lluita, la resistència passiva, va donar fruits. Morts i les més cruels tortures - convindria recordar també a l'estudiant Steve Biko - van fer que la voluntat ferma i decidida dels líders negres obrís la porta a una nova Sud-Àfrica, que va veure, per exemple, al mateix Mandela com a president del país.

Ara, aquesta mena de pare del país - d'aquí el nom de Tata - ha mort. El seu somriure franc, el gest cordial, la seva seriosa lluita ja són història. Era una figura carismàtica i per aquest motiu molts de polítics han volgut fer-se una foto a l'ombra del difunt. Certa gent impresentable ha volgut, aprofitant aquest mític nom, rentar la seva consciència. Un insult a la memòria de Mandela.Una immensa i penosa farsa. Digueu-me sinó què collons pintaven al costat del fèretre personatges com Raül Castro - a Cuba és perseguit qui pensa diferent que el govern -, un Teodor Obiang, dur i barroer dictador de Guinea o l'esperpèntic Nicolàs Maduro de Veneçuela, que viu del histèric populisme del difunt Chavez; no tenen explicació tampoc ni la presència del vice-president de Xina - recordem el Tibet - o d'un país com Iran. Ni la d'Aràbia Saudita, on les dones no poden ni menar un cotxe... la llista seria tristement molt llarga.

Gent amb la pell més dura que la d'una pota dels elefants que caça el nostre Borbó titular, han aprofitat l'ocasió: el President Obama ja no recorda tampoc Guantànamo o el nostre Rajoy ha oblidat les innobles barreres de Melilla, o Mr. Bush la invasió d'Iraq...? Drets humans: aquest era el motiu bàsic de la lluita de Nelson Mandela. Diàleg i generosa reconciliació. Aquell home de pau s'ha vist acompanyat en la seva partida per certa gent sòrdida, minúscula i estrafolària i falsa, que just volia sortir a la foto. Mesquinets. Ni així emblancaran mai la seva biografia.

Mandela, ell sí tenia l'autèntica força del meravellós i subtil fil de la seda d'una aranya. Descansi en pau, Madiba.