Llumetes de tots colors...

És com una pluja de bons auguris. No sé molt bé si tots són sincers però sí que són breus i, sobre tot, clars i rotunds: m'han desitjat tota casta de ventures i èxits en totes les llengües conegudes. Podria omplir un bon poal de zorionaks, boas festas, buons natales, merrys christmas, etc.. n'he rebuts en prosa i en vers, de colors i en blanc i negre, quadrades i rodones... Els he rebut d'amics i parents que sempre s'agraeixen. Alguns dels missatges d'antics amics i companys em porten l'agradable i confortable certesa de que són vius i em desperten un munt de bons records. Altres dels missatges rebuts em solen deixar totalment indiferent: el que companyies elèctriques o de telèfons, de grans magatzems, de venedors de moderna tecnologia, assegurances o de ben curioses associacions civils i religioses, em deixen, com deia, totalment fred. La de la presidenta del Parlament de les nostres illes, n'és un exemple clar.

Aquests dies no pots circular per carrers i places, ni entrar a magatzems i botigues, bars o cafès, ni tan sols agafar l'avió o anar amb metro, sense que t'omplin les orelles d'insistents i reiterades cançons de Nadal. Aquesta cataracta de música sembla que t'acabarà deixant més ofegat que els famosos «peces en el río», de la tradicional cançoneta. Campanes, moltes campanes. Arbres de nadal i flors vermelles, siguin naturals o artificials, són la decoració obligatòria d'aquests dies. Llums moltes llums. Papàs Noels de barba postissa i rellotge digital toquen la campana. Patges reials amb cara d'avorrits donen caramels per atraure els clients que passen. Efectivament, una gran part de tota aquesta desbordada parafernàlia, és una simple crida al consum. Un esforç que a moltes famílies les deixarà sense un cèntim, escurades totalment les butxaques, per poder pujar la llarga costa del gener.

La commemoració del naixement humil i silenciós del Jesús que celebren els cristians, ha estat segrestat per la societat de consum que ha substituït la vella creença per plats d'escamarlans, de torrons, bon cava i de regals embolicats amb papers i cintes de coloraines. El més pur i autèntic dels capitalismes s'ha fet seu el que tenia un sentit totalment diferent. La proposta ara és molt simple: consumir el màxim possible.

Consumim sense presentar molta batalla. No tenim, sembla, capacitat de resistència. Cert és que, amb les més modernes i sofisticades tècniques del marketing i la publicitat ens hem quedat com hipnotitzats per aquesta serp encantadora que ens promet impagables i immenses felicitats i satisfaccions. Ens hem acabat creient aquest fal·laç missatge. La nostra ingenuïtat ens ha fet confondre alguns conceptes bàsics però, el més greu és que hem renunciat un bastant a la nostra llibertat de decidir. Comprar compulsivament tampoc ens farà més feliços.

Una confessió personal i deixant de banda que jo vull que tothom s'ho passi d'allò més bé, me tem que la guerra està perduda i que tot seguirà ben igual. Cada anys és igual. Comprarem regals encara que davant dels bancs d'aliments llargues i silencioses coes de necessitats esperin un poc ajuda. Mirarem les estrelletes plenes de llums i els arbres carregats de boles de colors i, amb això, apagarem certs remordiments.

Acab aquesta nota d'avui. Me sap greu, bon amic, però és que encara haig de comprar un parell de regals. Bones festes...!