La fraternitat, fonament i camí per a la pau

En el nostre món globalitzat patim un dèficit de fraternitat: la globalització ens apropa als altres però no ens fa germans.

1. La fraternitat en el designi de Déu

Aquest element apareix en el relat bíblic de Cain i Abel, representatius de la diversitat humana de cultures: Caín, pagès, dominat per l'enveja, mata Abel, pastor. Déu interpel·la la consciència de Caín amb la pregunta: «On és el teu germà?».
La fraternitat arrela en la paternitat universal de Déu que ens vol a tots fills seus i germans els uns dels altres. Jesucrist és el lloc personal de la reconciliació amb Déu i amb els germans. En ell som constituïts família de Déu en la qual no hi ha vides descartables.

2. La fraternitat, fonament i camí per a la pau

Si la pau és fruit de la solidaritat, aquesta té en la fraternitat el seu fonament. La solidaritat implica optar decididament pel bé comú i, per tant, no deixar-se endur per l'afany de lucre i la set de poder. L'altre no és mai un instrument per emprar, sinó la imatge viva de Déu, un germà nostre.

3. La fraternitat, premissa per a vèncer la pobresa

Tot i que la pobresa absoluta s'ha reduït, augmenta en canvi la pobresa relativa, una pobresa en les relacions i de desigualdats entre persones i grups. Fan falta polítiques que promoguin la fraternitat assegurant a tothom l'accés als béns que han estat creats per a tots i no només perquè uns pocs se n'aprofitin.
Una forma de promoure la fraternitat i vèncer la pobresa és l'opció de despreniment per un estil de vida sobri i essencial de manera que, tot compartint les mateixes riqueses, s'arribi a experimentar la comunió fraterna amb els altres.

4. El redescobriment de la fraternitat en l'economia

Les greus crisis financeres i econòmiques tenen la seva arrel en la recerca del benestar, la felicitat i la seguretat en el consum i el guany més enllà de la lògica d'una economia sana. S'han de revisar els models de desenvolupament econòmic i anar cap a un diferent estil de vida, i recuperar les virtuts de la prudència, la temprança, la justícia i la fortalesa en vistes a una societat a la mesura de la dignitat humana.

5. La fraternitat extingeix la guerra

Els conflictes armats - les guerres - es produeixen enmig de la indiferència general. Cal portar la caritat de Crist a les víctimes de les guerres oblidades mitjançant la pregària per la pau, el servei als ferits i als qui passen fam, als desplaçats i refugiats, a tots els qui viuen amb por. Hem de fer arribar als responsables el crit de dolor d'aquesta humanitat sofrent. Els qui sembren violència i mort han de veure en l'enemic un germà i cercar l'encontrre amb ell per la via del diàleg, el perdó i la reconciliació.
No a la proliferació de les armes, sí al desarmament per part de tots, especialment el desarmament nuclear i químic.
No basten els acords internacionals i les lleis. Cal una conversió dels cors que dugui a reconèixer en l'altre un germà «del qual tenir cura, amb qui col·laborar per construir una vida plena per a tots». La pau és un dret humà fonamental.

6. La corrupció i el crim organitzat s'oposen a la fraternitat

L'horitzó de la fraternitat és el desenvolupament integral de tot home i de tota dona. L'ambició legítima a aquest desenvolupament no ha de dur a la prevaricació; si hi ha d'haver una rivalitat ha de ser en l'estima mútua. En les disputes hem de recordar que l'altre és un germà, no un enemic a eliminar.
L'egoisme individual pren cos socialment en les múltiples formes de corrupció i en organitzacions criminals. En són exemple la droga, l'explotació laboral, el blanqueig il·lícit de doblers, l'especulació financera, la prostitució, el tràfic d'éssers humans, els abusos contra menors, l'esclavitud, la tragèdia dels emigrants, les condicions inhumanes de moltes presons. Quant als responsables d'aquestes situacions, hem de recordar que «Déu no vol la mort del pecador, sinó que es convertesqui i visqui».

7. La fraternitat ajuda a protegir la natura

Déu Creador ens ha fet a tots el do de la natura i vol que, tot acatant la gramàtica inscrita en ella, usem sàviament els seus recursos en benefici de tots i, al mateix temps, en respectem la bellesa, la finalitat i utilitat de tots els éssers vius i la seva funció en l'ecosistema.
Davant la persistent vergonya de la fam en el món, ens demanam: com fem servir els recursos de la terra? Hem de recordar sempre el destí unversal dels béns, principi clau de la doctrina social de l'Església.

CONCLUSIÓ

«Cal descobrir, estimar, experimentar, anunciar i testimoniar la fraternitat. Però només l'amor donat per Déu ens permet acollir i viure plenament la fraternitat». La política i l'economia no es poden reduir a un tecnicisme privat d'ideals.
En l'Església els cristians som membres els uns dels altres. Açò ens ha de dur a teixir «un entramat de relacions fraternes basades en la reciprocitat, en el perdó, en el do total d'un mateix» d'acord amb la grandària de l'amor de Déu manifestat en Crist.

(Síntesi realitzada per Justícia i Pau de Menorca)