Joan Pons Pons29/12/13 0:00
TW
0

Per aquestes dates, i fins a uns dies després de cap d'any, molts de bars de Menorca es converteixen en silencioses catedrals. Només es pot sentir la cantarella alegre i monòtona dels encarregats de cantar els nombres de la loteria domèstica, el frec de les bolletes dins el bombo quan gira, el repic de les escudelles o de les copes de vidre i el crit festiu dels guanyadors que celebren la concatenació afortunada de l'atzar. Quin joc es practica durant aquestes festes de Nadal? Un joc d'atzar que ha coincidit amb la deficitària, per als menorquins, loteria nacional de Nadal. També amb els sortejos habituals de l'organització de cecs. També amb les travesses de futbol de tot l'any. També amb la primitiva. També amb les apostes esportives que es poden fer avui en dia per Internet. També amb el Casino Marítim de Maó. Els menorquins som jugadors empedreïts de jocs de fortuna? No ho sé. Són dades que pertanyen a l'estadística i resulten fredes i avorrides. Ens podem remuntar fins a finals del segle XIX i trobarem més dades que poden ajudar a aclarir aquest dubte. Lluís Salvador d'Àustria i Toscana, arxiduc d'Àustria; va escriure el següent al tom tercer de les Illes Balears dedicat a Menorca: «Desgraciadamente, en Menorca es muy grande la inclinación a los juegos de lucro, y en vano persiguen las autoridades los juegos de azar que se practican en los numerosos casinos; puede decirse que participan en ello gente de todas las clases. El juego está muy extendido y muchas de sus modalidades tiene origen extranjero. Este juego se ha convertido para muchos en un vicio. En los cafés, en los casinos y en las reuniones de las veladas, se suelen jugar los juegos de mesa propios también de muchos otros lugares, como aduana, ajedrez, asalto, l'auton o quina (lotería), billar, damas daus, dominó, jaquet, mono, oca y tocadillo.

El burot (o ruleta) es un juego de azar que está prohibido como muchos otros; se permite únicamente en el día de Navidad y en su víspera, ocasión en la que se juega hasta en la calle». Quin joc és, de tots els esmentats per l'Arxiduc, el que es practica a Menorca per Nadal? És l'auton. Viciosos o no, l'auton és un joc d'atzar que es juga pels volts de Nadal i consisteix en un bombo amb un nombre determinat de bolletes numerades en el seu interior. Els participants juguen amb cartons on hi ha nombres aleatoris escrits. Un locutor, o lloro, va traient bolletes del bombo, cantant els nombres en veu alta. Aquí, la gràcia depèn del lloro que va dient els nombres mitjançant una endevinalla. Si un jugador té aquell nombre en el seu cartó ho ratlla, i el joc continua fins que qualcú aconsegueix marcar o bé una línia o bé tots els nombres del seu cartó. El premi que se'n du és aportat per la resta de jugadors que han comprat els cartons amb els quals han participat en el joc. Com sol passar amb les tradicions antigues es desconeix l'origen exacte de la competició. Hi ha qui diu que és de l'època dels romans. D'altres asseguren que prové d'un joc que es jugava, cap a l'any 1530, a Itàlia. Aquell joc es deia «Ho Giocco del lotto d'Itàlia» (El Joc de la loteria d'Itàlia). Uns tercers asseguren que el joc va néixer de la mà del rei Lluís IV de França, que va demanar a dos aventurers italians una activitat lúdica que li permetés captar més recursos per a l'Estat. Si fos així, les tres teories estarien relacionades. I el nom? A més de l'auton, el joc, que es juga a moltes altres parts dels Països Catalans (ep, perdoneu, els Països Catalans no existeixen; disculpeu el lapsus de memòria: des de fa poc som un any més vell), rep diversos noms com ara quinta, quina (el segon nom que fa servir l'Arxiduc) o plena.

Però quin és el seu entrellat etimològic? A França, existeix un municipi, situat al departament de l'Erau (a la regió de Llenguadoc-Rosselló) que s'anomena precisament així: Auton (en francès Octon). Ve d'aquí el nom? Ens va arribar durant la dominació francesa, breu però suficient per a fundar un poble batejat amb el nom d'un altre rei: Sant Lluís? Ho desconec. També, auton, podria venir a ser una deformació a l'hora de pronunciar la paraula italiana lotto, que hauria donat l'auton, pronunciat amb l'acompanyament de l'article literari.

Bon any nou. Que tingueu sort aquest any 2014. Sort de les dues castes. Aquella que depèn de la deessa Fortuna. I l'altra que s'ha de cultivar com ho fa un pagès amb el seu camp o un paredador a l'hora de construir un encadenat.