Fent-me ressò

Com no pot ser d'altra manera, des del pensament cristià, el Papa estableix com a fonament de la fraternitat el reconeixement d'una paternitat comú que per als cristians és Déu Pare. Constata com l'ésser humà per naturalesa és un ser relacional i que aquesta dimensió essent per el bé està exposada al mal, recordant el passatge de Caín i Abel. Ell, exhorta que aquest caràcter relacional ens ha de dur a veure sempre als altres com a germans i no com a contrincants. Desenvolupant el tema explica els perills que debiliten la fraternitat: la globalització de la indiferència que ens dur a tancar-nos en nosaltres mateixos; el no respectar els drets fonamentals entre els que cita el dret a la vida i a la llibertat religiosa; l'absència d'una cultura de la solidaritat, les ideologies de l'individualisme, l'egocentrisme, el consumisme materialista, l'oblit i l'abandó dels més dèbils, l'excés de tot tipus d'armament, el tràfic de drogues, la corrupció, la prostitució i la guerra econòmica i financera, entre d'altres. Ell mateix, es demana perque existeix tal dèficit de fraternitat i respon dient que la competitivitat i la por com a manifestació del pecat, són entre d'altres les causes que han enverinat la nostra dignitat de fills de Déu i en conseqüència el nostre ser germans. Important el moment en que explica com l'economia ha d'aportar recursos concrets contra la pobresa i com la fraternitat serà més fàcil si es fan polítiques d'estil més auster i sobri.

És evident que el Papa Francesc persegueix amb aquest missatge la conversió de les ments i dels cors per tal que la fraternitat no sigui una utopia sinó una realitat. Estant en línia de continuïtat amb el que van dir els seus antecessors, Ell mateix els cita, el seu exemple ens esperona i la seva vida encara ens fa més eloqüent el missatge. Gests no ens en manquen, l'anada a l'Illa de Lampedusa davant el naufragi de tants immigrants, el seu viatge a Assís la terra de Sant Francesc de qui prengué el nom, el seu estil proper, etc... són reclams que ens fa per superar l'obstacle per excel·lència per a la instauració de la justícia i de la pau, obstacle que es troba dins el cor de l'home, en el pecat, tal com va ocórrer en el cor de Caín, en no voler el diàleg amb el seu germà Abel. Jesús ens ensenya la manera d'escoltar, de compartir, de fer pels altres lo que un vol per si mateix, d'arreglar les diferències mentre es camina junts, i de perdonar. Sobretot, per la seva mort i resurrecció ha vingut a alliberar-nos del pecat, a donar-nos la pau, a derrocar el mur que separa els pobles.

Aquest és el motiu pel qual l'església prega sens parar a Déu perquè concedeixi als homes el do de la seva pau. Els homes no estem destinats a no entendre's, ni a estar dividits, més al contrari el dia de Pentecostès l'Esperit Sant ens mostrà el camí de la pau en la fraternitat o la fraternitat com a camí per a la pau.

Tant de bo els cristians siguem sempre conscients de la nostra vocació, contra tot obstacle, els humils guardians de la pau durant tots els dies de l'any. El Papa Francesc ens ho demana, s'ho creu i ho viu.