TW
0

En alguna ocasió veïns o coneguts se m'han queixat que el català en què molts menorquins ens expressam per escrit no és com la forma en què parlam aquí a l'illa. ¿Exigirien aquestes persones a aquells andalusos que pronuncien mué (dona) escriure-ho tal qual, en tost de mujer? Ben cert que no. I en el moment de comunicar-nos nosaltres per escrit, ens conformaríem amb el reduït vocabulari genuí que s'escolta actualment als carrers i les cases de Menorca? No, de cap manera, no ens hi conformaríem.

Aquesta mateixa gent, que voldria que menorquins, mallorquins, barcelonins, etc. escrivíssim de forma diferent els uns del altres, troba normalíssim que un madrileny, un sevillà i un santanderí ho facin tots tres de la mateixa manera, fins al punt de no poder identificar-ne la procedència geogràfica de cadascun d'ells. Si madrilenys, sevillans i santanderins sí, per què menorquins, mallorquins i barcelonins no?

Els qui sembla que presumeixin d'autèntics menorquins -fia-te'n!- arriben a acusar-nos de no ser-ho prou als qui veiem aquestes qüestions de manera diferent de la seva. Valdria més que fossin conseqüents amb allò que afirmen i convertissin en actes el que prediquen amb paraules. Per exemple, en el moment de parlar haurien d'evitar el vocabulari i les expressions que no són altra cosa que castellanismes o pures paraules castellanes pronunciades igualment amb fonètica castellana. En voleu uns quants exemples? Aquí els teniu: gelat de fresa, persones majors, vereno, algo, servilleta, mesita de noche, lejía, jamón, deuvedé, pato, mariposa, lago, Nochebuena, Nochevieja, etc. Allò que ara i des de generacions enrere contamina la secular manera de parlar dels menorquins no ve precisament de Catalunya.

Ignorància d'uns? Mala fe d'uns altres? En definitiva i de forma inconscient o no, un veritable suport a una estratègia divisòria en contra de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra gent.