TW
0

La situació de Menorca em recorda cada vegada més aquella pel·lícula que en anglès es deia «El Día de la Marmota», que aquí es va traduir com «Atrapados en el tiempo». Una pel·lícula interessant en què el protagonista queda atrapat en un dia que es va repetint i repetint... Perquè ho ben sembla que l'Illa hagi quedat atrapada també en un temps que està aturat i que quan es mou un poc cap endavant, ensoldemà torna al punt de partida.

I és amb tantes coses que està succeint, que no sé per on començar. Quan l'Illa va ser declarada Reserva de la Biosfera, semblava que s'obria a una nova dimensió econòmica i cultural. Però passats els anys, tens la impressió que ningú no ho ha sabut aprofitar i que s'hi ha abocat més merda que mai. Per paga, s'han contaminat les aigües subterrànies de mitja illa i sembla que ningú no ho pensi resoldre. Açò sí, van discutint el cost de conduir l'aigua d'una dessaladora que quan la vulguin posar en marxa ja s'haurà rovellat.

Però n'hi ha més. Ara es vol emmerdar també l'aigua de mar amb un dragat del port de Maó que si ja no inspirava cap confiança, ara fa pànic. I les confraries? En comptes d'exigir una mar neta, com haurien d'exigir en interès propi, es queixen que es facin anàlisis. Déu meu! Sort que hi deu haver més d'un pescador que pensa el contrari.

I en aquest context, el Consell fa tots els mèrits per donar la raó als que no volen que els menorquins s'autogovernin. De les aigües ni en ralla, però en canvi promou una gran carretera per resoldre unes necessitats que no existeixen. I no repara en res, cec davant la importància del paisatge per una illa que podria ser referència mundial. Cec als grans conjunts prehistòrics que hi ha a tocar de carretera. I encara pretén dir que aspira al reconeixement de l'arqueologia menorquina!

El Dia de la Marmota. Perquè tot indica que tornam a ser en el dia abans de la declaració de la Reserva de la Biosfera. Amb empreses que arrasen els boscos per enviar llenya a Sardenya, càmpings que destrueixen restes prehistòriques i xistosos experts en ordenació territorial que encara no han sabut explicar què canviaran del PTI que no sigui fer favors. Il·luminats a part...

Reserva de la Biosfera i PTI podrien haver format un binomi excepcional per fer una altra promoció de Menorca. Per atreure un sector de la població europea que no agrada als especuladors ni als monopolis, però que cada vegada és més potent. Són aquelles persones que reclamen una relació més harmoniosa amb la naturalesa, a l'hora de menjar, de desplaçar-se o de fer turisme. I que cada vegada són més i se n'han d'anar més enfora per esquivar la merda. El problema econòmic de Menorca no són ni el PTI ni la Reserva, és la falta d'un bon transport!

Però som en el Dia de la Marmota i tot s'ha de tornar a plantejar. Partir una altra vegada d'on érem fa mig segle. Com aquests amics d'en Bauzà que volen tornar la llengua a les discussions dels anys vint, quan ser illetrat no estava tan mal vist per la filologia internacional.

No sorprèn, en el seu context, tenir una consellera que es diu d'Educació i que es pensa que l'informe PISA vol dir TREPITJA. O que un assessor d'en Rajoy demani quins són els honoraris de Ramon Llull, aquell creador del català literari que va morir només fa set-cents anys!

Però potser les culpes siguin que el poder a Menorca avui sembla més amorrat que mai al govern espanyol. I allà hi viven permanentment, en el Dia de la Marmota. Amb la llei de seguretat pública, amb la d'educació, amb la de l'avortament, amb les declaracions dels ministres i amb tot allò que toquen... i espanyen.