Hi ha una sèrie de problemes que no es solucionen, senzillament perquè s'amaguen. No és que no els conegui ningú, sinó que hi ha un pacte de silenci que a vegades acaba per fer-se crònic. En moltes ocasions, la solució és senzilla i barata, però fa falta que qualcú tenguí el coratge de posar el tema sobre la taula.

Recentment, hem sabut el resultats de les analítiques de peix de Menorca que ha impulsat Oceana i que ha duit a terme la Universitat de Barcelona. Els resultats diuen que un 80 per cent de les mostres de rap i un 70 per cent de les de cap-roig superaven els màxims de mercuri recomanats per sanitat. Alguns exemplars mostraven concentracions set i vuit vegades superiors al límit màxim. No és poca cosa.

La novetat d'aquest treball, respecte d'altres que ja es coneixien, és que es tracta d'espècies molt sedentàries, que amb tota probabilitat s'han criat al voltants de l'Illa. Això vol dir que tenim un problema a resoldre (la presència de mercuri abundant en el nostre entorn marí), que caldria abordar.

Com era d'esperar, l'anunci de les analítiques ha causat reaccions a la contra dels pescadors. Tampoc hi han faltat persones amb responsabilitats públiques i d'altre nivell, que critiquen Oceana per haver fet difusió dels resultats. Els interessos econòmics particulars o els danys a la imatge de l'Illa, lluiten amb el dret a la salut dels adults i dels infants. Tot es pot entendre, manco que s'ataqui el missatge en tost de demanar-se on és l'origen del problema.

Una de les iròniques vinyetes d'El Roto de fa uns mesos deia que el lideratge actual consisteix en seguir els teus seguidors. Potser per això no hem vist encara reaccions que anunciïn quines actuacions es prendran per saber d'on pot provenir aquesta contaminació, o per contrastar si altres espècies presenten la mateixa problemàtica, o per informar als consumidors de quins peixos tenen més o manco risc de tenir metalls pesants. De moment, la notícia ha generat incomoditat en algunes cadires, però no s'ha posat fil a l'agulla per abordar el problema.

Mentrestant, la gent fa hipòtesis. Tal vegada es tracta d'una contaminació antiga, com aquell riu negre que arribava en els anys setanta al port de Maó. O potser ens arriba d'enfora, per terra, mar o aire. Fins i tot no hi falten tampoc els que plantegen dubtes respecte de l'origen real del peix etiquetat com de Menorca...

Noticias relacionadas

Al respecte, hi ha alguns casos que ens poden orientar. Com el del treball de la UIB i el CSIC que va detectar mercuri fa uns anys en les aigües de Trebalúger. Quan el GOB va conèixer el cas i va estirar el fil, es va comprovar que el clavegueram de Ferreries rebia gran quantitat de contaminació industrial, perquè ningú controlava els abocaments que s'hi feien.

A Menorca, els polígons industrials estan connectats amb els claveguerams públics, o sigui que les depuradores reben també les aigües industrials. Les depuradores convencionals no eliminen els metalls pesants, per tant, si les empreses no fan la depuració prèvia que legalment han de fer, llavors l'aigua presumptament depurada que abocam al medi natural o que volem emprar per regar, té possibilitats de dur incorporada contaminació industrial.

Que cal fer davant un problema així? Un pacte de silenci o un programa d'actuacions? Per ajudar que s'opti per la segona opció, el GOB ha iniciat una roda amb tots els responsables municipals que han de controlar la tipologia d'aigües que pot admetre cada clavegueram, per demanar analítiques i transparència.

És probable que calgui una certa insistència, perquè s'han vist casos anteriors, en altra casta de problemes, on el mutisme era espectacularment generalitzat. Una platja que havia rebut grans inversions per a l'excel·lència turística abocava les aigües residuals sobre els mateixos turistes i totes les administracions implicades ho sabien. En aquell cas, es va donar un fet encara més preocupant, i és que les analítiques fetes per Sanitat arrel de la denúncia rebuda no van coincidir en absolut amb les que feia periòdicament una empresa privada.

La discreció i la tolerància, que ajuden a la convivència i esdevenen de vegades imprescindibles en territoris petits com Menorca, no s'han de confondre amb amagar les coses com si no existissin. Perquè això és el que passa sovint. Que si no surt a llum pública, no es posa mai a les agendes.

La gran presència de mercuri al mar s'ha d'abordar i els menorquins hem de fer la nostra part. La lluita activa contra altres contaminants, com el plom, ja està donant resultats visibles. El control del plom en coses com la benzina, les pintures o les instal·lacions d'aigua domèstiques, s'està traduint en menors concentracions en els humans.

Per avançar cal un cert coratge. Tenir un entramat de garanties oficials que no funciona, perquè es tapen les notícies dolentes, és tan poc útil com les dessaladores que no dessalen o els aeroports que no reben avions.