Si la Llei General de Pressupostos de l'Estat pel 2014 ja anunciava un increment dels costos socials per la via d'una pujada de la base màxima de cotització dels assalariats i de la mínima dels autònoms, el darrer Consell de Ministres celebrat abans de Nadal, n'aprovà un de nou. A partir d'ara, les retribucions en espècie (plans de pensions, serveis de guarderia, assegurances mèdiques o de responsabilitat civil, dietes de transport o els bonos restaurant) cotitzaran íntegrament, i, la quota dels autònoms amb més de deu treballadors al seu càrrec no podrà ser inferior a les més altes (la dels llicenciats o enginyers).
Aquestes mesures, gairebé idèntiques i en la mateixa direcció, van en contra dels principis essencials per tal que les polítiques econòmiques siguin efectives i socialment acceptades: la confiança, l'eficiència i l'equitat.
En primer lloc i per tres raons, són decisions polítiques que no ajuden a millorar la confiança de la ciutadania en els decisors públics. Al anar en contra de la creació de llocs de feina, agreugen encara més l'incompliment d'una promesa electoral. Són mesures incoherents amb el discurs de la millora de les finances públiques i la recuperació econòmica perquè, de ser així, anirien en el sentit contrari. I, a més, la darrera d'elles fou aprovada amb nocturnitat ja que els agents econòmics i socials n'han tingut notícia una vegada revisat el BOE.
En segon terme i atesa la precària situació dels comptes de la Seguretat Social, són mesures amb una finalitat purament recaptatòria; per tant, no aporten res a una possible millora de l'eficiència de la nostra economia perquè no milloraran, ni la competitivitat de les empreses, ni la creació d'ocupació, ni la recuperació econòmica.
I finalment, en un escenari d'estancament econòmic i desigualtat social galopant, no aporten res a una millora de l'equitat, tot el contrari. Si algú pot pensar que és més solidari que els assalariats més ben retribuïts aportin més al sistema de protecció social, ha d'endentre que els treballadors que més guanyen no es veuran perjudicats al haver assolit la base màxima de cotització amb el seu salari independentment de les retribucions en espècie.
Per acabar, caldria preguntar-se si hi ha possibilitat que la responsable del Ministeri de Treball i Seguretat Social canviï d'opinió. No ho crec. Prova d'aquesta desconfiança és l'avantprojecte que està enllestint segons el qual els autònoms estaran obligats a assumir el cost de les contingències per cessament d'activitat i que, hores d'ara, tan sols és opcional. Un tipus de prestació d'atur que genera molts dubtes i dificultats en el sector del treball per compte propi, sobretot a l'hora de demostrar les causes o motius del cessament de l'activitat i que la mútua corresponent les accepti.
