"Menorca slow", amb estades curtes

08/02/14 0:00

Hem de reconèixer que a vegades als turistes els prenem un poquet el pèl. Ho feim de bona fe, però ho feim. I no som els únics. Els mostram una foto d'una platja verge amb dues esculturals parelles prenent el sol però amagam la gimcana que han de fer per arribar-hi i trobar a mig pam una família que no para de cridar. Els prometem cultura i els hi tancam els museus amb horari d'oficina, els conquistam amb idíliques jornades de navegació i suc de llagosta que només podran pagar si recurreixen a un crèdit Cofidís, d'aquells que abans ens perseguien per tot arreu i ara ja no se'n veuen. Els volem fer veure, i bé que feim, que a Menorca estaran millor tractats que la Infanta a un jutjat, però després, ai, troben obres, carrers amb mal estat (ho diu el Consell), autobusos insuficients, taxis esquius, aigües minerals a preu de benzina... Això ho fan tots els anuncis de la tele. És normal.

Per això m'ha sorprès que, a la fi, el Consell hagi fet un exercici de sinceritat absoluta amb la campanya «Menorca Slow». Slow vol dir lent, pausat. Aquí sí que no hem camuflat res de res. Som així, una illa slow, que fonèticament equival a «és l'ou», fet que cada u pot interpretar com volgui. A Menorca qui frissa per costum té motius permanents per estar a disgust. Als estressats turistes que vinguin per canviar de ritme els podem mostrar, perquè es relaxin fins a dormir-se, les passes per redactar una norma territorial transitòria, com perfilam un sistema de transport públic aeri i per carretera idoni, com es posa aquí en marxa una dessaladora, com afrontam el futur d'edificis que han quedat en desús, com decidim on posar una estació d'autobusos, una volta en cotxe per la Via Ronda en hora punta, una connexió a internet as Castell...

El perill és que, de tan slow que és la cosa, acabin dels nervis. Millor estades curtes.