Segons una informació d'Europa Press apareguda aquests darrers dies, Menorca es troba en el quart lloc del rànquing de les millors illes espanyoles, que ha estat confeccionat per la coneguda web mundial de viatges Trip Advisor. La menor de les Balears apareix en aquesta llista immediatament després de les canàries Fuerteventura, Lanzarote i Tenerife i al davant de territoris insulars de la superfície i la importància de Gran Canària (5ª), Formentera (6ª), Eivissa (7ª) i Mallorca (8ª). Fixeu-vos, doncs, que aquesta darrera -la mallorquina- és la menys valorada de l'arxipèlag balear i que, pel que fa a les Pitiüses, Formentera supera Eivissa en la classificació.
La conclusió sembla clara: els operadors turístics destaquen i fan palès l'encant de les illes petites en relació a les més grans. I elaboren aquest rànquing basant-se en xifres reals de trasllats i estades de viatgers. Els qui, tot i les dificultats econòmiques del moment que ens ha tocat viure, encara poden gaudir d'uns dies o d'algunes setmanes de vacances prefereixen la tranquil·litat, la intimitat, l'autèntica calma abans que el bullici. I Menorca és, en aquest sentit i des de fa ja uns quants anys, una carta guanyadora que el mercat turístic inclou entre les seves preferències.
No sempre ha estat així. Fa trenta o quaranta anys, hi havia un cert menyspreu cap a les illes i els espais geogràfics d'unes dimensions reduïdes, molt probablement per un total desconeixement de les seves respectives realitats. Jo record que l'any 1978, quan vaig ser destinat a Ciutadella pel Ministeri de Justícia, un amic meu murcià, del qual ha us he parlat en algun altre article, va sentenciar: «a Gerard le han mandado a una prisión». Era evident que el meu benvolgut company assimilava Menorca a la Mola, «una cárcel muy grande». I també hi havia qui es sorprenia de que en una illa s'hi poguessin jugar partits de futbol sense que la pilota caigués a l'aigua. Altres funcionaris, com policies i guàrdies civils, que van coincidir amb mi en aquest nostre primer lloc de treball, es delien per obtenir un trasllat a la Península. Uns anys més tard, molts d'ells es van casar amb ciutadellenques i es van quedar a viure a Menorca.
Ara bé, ja llavors, en els cercles més cultivats de les espanyes, hi havia qui sabia apreciar els atractius i, per damunt de tot, la intimitat que Menorca els podia oferir. Record un estiu en què Ciutadella va rebre la visita del director i presentador del programa de Televisió Espanyola «La Clave», José Luis Balbín, acompanyat per l'actriu Mònica Randall, amb la qual ell mantenia en aquells temps una relació diguem que secreta o, si més no, discreta. Un vespre, tots dos van assistir a un dels concerts que Joventuts Musicals organitzava els dilluns al Claustre del Seminari. Jo també hi vaig anar, amb la càmera fotogràfica des Diari, per tal de fer la crònica del recital i prendre unes instantànies dels músics que la poguessin il·lustrar. En veure'm amb la màquina de retratar, Balbín i Randall, visiblement nerviosos, van començar a separar-se i a canviar diverses vegades de seient. Ells no havien previst que un lloc tan tranquil com Menorca també hi pogués haver periodistes!
Un cas semblant, aquesta vegada dins l'àmbit polític, va tenir lloc en l'antic local ciutadellenc de la llavors Alianza Popular, que es trobava al Camí de Maó. Hi havia convocada una roda de premsa del responsable nacional de las Nuevas Generaciones d'aquell partit. Hi vam acudir l'ara editor des Diari, Josep Pons Fraga, i jo mateix. En aquell temps, tots dos representàvem la totalitat de la premsa menorquina al cap de Ponent de l'Illa. Les nostres preguntes van ser moltes i, pel què sembla, molt interessants, perquè el jove dirigent popular va quedar sorprès i meravellat que en un indret tan petit i tan allunyat de Madrid hi pogués haver uns professionals de la informació d'aquell nivell. «¡Vosotros, que no sois famosos!», recordo que va dir.
Avui en dia, tot això ha canviat, afortunadament. Els turistes i els qui arriben en general a Menorca tenen un coneixement previ molt complet de tot el que l'Illa els pot oferir. Saben molt bé, per tant, el que s'hi trobaran i el que hi vénen a cercar i s'espavilen per poder gaudir-ne al màxim. I aquest és, entre d'altres, el motiu de que Menorca estigui tan ben valorada pels operadors internacionals de viatges. Que el seu encant, com el de totes les illes petites, sigui el principal atractiu hora de triar un destí per a unes ben merescudes vacances.
