El filòsof Voltaire a «Les ruïnes de Palmira» (1791) es mostrava escèptic respecte a les possibilitats de millora de l'espècie humana. Qui frenarà la cobdícia del poderós? Qui il·lustrarà la ignorància del dèbil? Qui instruirà la gent dels seus drets i obligarà els caps a complir els seus deures...? En treia deduccions força pessimistes: no hi deixarà d'haver opressors ni nacions que ataquin altres, no tornaran els dies de glòria i prosperitat si qualcú mai en va viure. Certament, sortir de la crisi no és qüestió d'unes dècimes més al PIB, sinó més tost de distribució de la riquesa. Creixement és el mot d'ordre dels governs i objectiu fix de bastants moviments altermundistes. Créixer constitueix, de ver, un repte, una necessitat? Basat en l'acumulació de riqueses, el creixement econòmic sense limitacions destrueix la natura i és causa de fortes desigualtats i cruiximent socials. Però el mot contrari, decreixement, de vegades suggerit o apuntat, es pot en justícia aplicar als països pobres, desabastits o desproveïts de l'essencial igual que als països rics de l'abundància i del malversament? Aquest debat ens duu directes a la crítica de les relacions socials i del capitalisme. Conclusió: s'ha de fer «cosa» abans que no sigui massa tard.
De rebot
Creixement o cruiximent?
El filòsof Voltaire a «Les ruïnes de Palmira» (1791) es mostrava escèptic respecte a les possibilitats de millora de l’espècie humana. Qui frenarà la cobdícia del poderós?
12/06/14 0:00
También en Opinión
- La limpiadora que cayó de 10 metros de altura en Ciutadella se fracturó siete vértebras
- El centinela de las plazas españolas del norte de África que lleva nombre menorquín
- «¿Salir mujeres en Sant Joan? Eso debemos decidirlo las payesas»
- La denuncia vecinal se convierte en la primera vía para detectar el alquiler turístico ilegal en Menorca
- «Soy auxiliar de enfermería y esta es mi segunda temporada como camarera de piso»