Una teoria conspirativa exposada a «Cuarto Milenio» diu que ens controlen mitjançant la càmera del mòbil. Recomanen tapar-la. No ho faré. Mai no m'ha preocupat massa que m'espiïn, que em controlin els mails o la VISA. El pobre funcionari de la CIA que m'hagin assignat s'avorrirà d'allò més amb les meves corregudes per deixar els fillets a l'escola, l'allau de correus de propaganda o els dolorosos pagaments al 'súper', en què per molt que gasti i m'esforci sempre em deixo alguna cosa.
Al veí mig ocult que guaita quan arribes a casa (la cortina-vigilància sempre ha existit) cal brindar-li un somriure. Si no tens res a amagar, que més dóna. Ens graven a les botigues per evitar que ens fiquen una llauna de tonyina a la butxaca, quan obtenim diners efímers a un caixer o amb mòbils particulars de memòria infinita en qualsevol festa o acte popular. Si fos cert que amb una fotografia ens roben ànima, com deien els indis, ja faria estona que estariem amb saldo negatiu. Millor és anar sempre ben pentitat, per si de cas.
Dotze càmeres de matrícules a Maó són una goteta a un oceà. Sap vostè que de ben segur surt a alguna de les fotografies que un turista mostrarà als seus familiars de Liverpool, tal vegada fent vostè un badall (com de ben segur farà qui pateixi la sessió) o amb el dit al nas?
Més càmeres, haurien de posar. No estaria malament posar-ne als despatxos dels caps de les principals administracions públiques, a les cuines dels partits polítics, als consells d'administració dels bancs. N'haurien de posar, penso que de forma urgent, a les aules, perquè els articulistes i mandataris mal informats o mal intencionats deixin de difondre tòpics infundats sobre el que passa a les escoles i se n'adonin d'una vegada del que de veritat és cou a un col·legi. Com en deia fa poc un mestre jubilat, «no saben res». Renuncio a la intimitat de tots els meus fills a canvi de deixar de sentir i llegir d'una vegada bestieses colosals sobre l'educació. Lluíííííííííííííís!!!
