Els escocesos, cridats a les urnes el proper setembre, decidiran si volen continuar fent part del Regne Unit. Al Regne d'Espanya s'escridassa als catalans perquè volen fer quelcom semblant als escocesos. A Gran Bretanya practiquen la democràcia sense constitució escrita; al regne borbònic espanyol, s'encalça la democràcia a cops de constitució.
Carod-Rovira proclama que «som un poble alçat en urnes, no en armes»; des de Valladolid, un empresari castellà avisa els catalans: «Si queréis os podéis marchar, pero el solar es nuestro». Del joc de paraules pacífiques a la proclama del dret possessori assolit per la força de les armes. Per tenir la condició de solar un terreny ha de comptar amb un mínim d'infraestructures, que exigeixen inversions: aquí no es veuen; més tost el govern d'Espanya ens tracta com a explotació colonial. Ho deia Hanna Arendt: hi ha un nacionalisme sa que treballa per l'expansió de la llibertat i la democràcia i hi ha un nacionalisme de dominació. Aquest darrer avui a Espanya, es basa en la por i la inseguretat. Si el projecte estatal és vist com a il·legítim, les identitats subestatals se signifiquen amb urgència. La pregunta no és qui som nosaltres, sinó qui no som i què no volem ser?
