TW

El bàsquet és bàsquet, mai hem participat en la fictícia separació que es fa des del nostre punt de vista errònia i sexista entre bàsquet femení i masculí. Òbviament que no és el mateix, òbviament que hi ha diferències, negar-ho seria negar una evidència, una obvietat, el que passa és que una cosa és saber que les qualitats/capacitats d'«uns i unes» predisposen a posades en escena diferents i una altra no esforçar-se per trencar una normalitat que d'entrada a molts llocs deixa de banda el bàsquet d'elles, i per tant, el mutila.

Tenim prou evidències de la manca de presència de l'esport femení en general en la vida quotidiana, tot i que darrerament els èxits segurament superen els de l' esport masculí però no és la nostra intenció anar cap un debat sexista de l'esport, entre altres coses per evident.

El nostre escrit neix una mica per escalfor i no de l'agost, escalfor de veure la preocupació i esforços que genera l'actual situació del bàsquet a Menorca (sempre donant per entès que quan un parla de bàsquet parla del masculí), o al menys com ho reflexa la premsa local.

Però.... Què passa amb el bàsquet femení a Menorca? No està malalt? No es pot també paral·lelament a la recerca de solucions que es fa pel bàsquet masculí fer-ho pel femení?.

Partim de la idea que no creiem que sigui necessari tenir equips professionals o lligues estel·lars per fomentar l'esport, que està molt bé el model ACB, que segurament crea adhesió, o al menys açò diuen, però que creiem que amb voluntat i estratègia es podrien fer lligues més competitives, variades, creant formules que donin solucions a les característiques pròpies de Menorca.

La qüestió passa inexorablement per dos temes. L'econòmic i el territorial. No és que la FBIB no promogui el bàsquet femení, de fet, fa més de deu anys que compta amb la lliga Primera Nacional Balear, el que passa és que Menorca fa tres anys que no té representació i el quart, temporada 2010-2011 únicament el Magon Events Alcazar hi va participar, açò si jugant únicament la fase final.

D'aquí que, a les escalfors d'agost es sumin les que hem agafat desprès de llegir tanta voluntat i preocupació pel bàsquet menorquí, però faltava dir masculí.

Val la pena també revisar les dades. En quant a nombre d'equips juniors, la temporada 2007/08 eren dos i la següent tres. Les dues darreres temporades 2012/13, 2013/14, han sigut set equips juniors femenins a Menorca.
Els clubs han fet els deures, elles juguen a bàsquet, el bàsquet de formació femení no té mala salut, de fet actualment els equips juniors femenins tripliquen en nombre els de la temporada 2007/2008. El problema és la continuïtat. Menorca té un tope, està clar que el territori imposa les seves lleis, els estudis i altres condicions socials podrien explicar la baixada de nombre d'equips, bé idò si ja sabem que açò passa, no es podrien cercar solucions?

La temporada 2007/08 a Menorca jugaven tres equips a nacional, cinc equips a absoluta i amb els dos juniors es va organitzar una lliga conjunta amb set equips participants. 2009/2010, jugaven tres equips a Primera Nacional i cinc a absoluta femení, total vuit equips sèniors femení. Amb quatre juniors. Les darreres tres temporades no hi ha hagut a Menorca Primera Nacional però en canvi s'han mantingut entre cinc i quatre els equips de lliga femenina absoluta, per fins a set equips juniors. Aquesta situació, set equips juniors dues temporades consecutives, ens hauria de fer reflexionar i exigir també, com a mínim a la federació, els mateixos esforços que sembla es fan per revitalitzar el nostre esport en la seva versió masculina.

Seria desitjable fugir de la improvisació a què ens té acostumats la federació, la incertesa en quant a formes d'organitzar les competicions, com per exemple la creació de la lliga juniors interilles, un nou format per estimular la competició, acceptable, però en canvi la pobresa màxima i absoluta en la categoria següent a Menorca, la manca d' una aposta seriosa per incrementar el nombre d'equips sèniors femenins a la nostra illa, donar facilitats tarifaries als clubs, o estimular els pocs que aposten per l' aventura de treure equip sènior femení.