Des de fa uns anys, tres, les festes de la Mare de Déu de Gràcia tenen molts actes complementaris, sobretot previs. S'ha passat d'un programa bàsic, nuclear, clònic cada any, sense riscos ni imaginació, a una successió d'esdeveniments, amb música, menjar de franc, balls i gegants en tots els seus vessants, amb el risc d'arribar ser massa imaginatiu, però el mèrit indiscutible d'allargar la festa, donar peu a més col·lectius de participar-hi i fer caliu de poble. Està bé. Perfecte.
Sempre ha tingut un cert encant per a mi tot allò que va més enllà dels protocols. A les festes sempre m'ha agradat gaudir d'elements complementaris, paral·lels, més enllà de cavalls, passacarrers, focs (prescindibles del tot) i revetlles. Però també més enllà del glosat, els mercats, el cap d'any fora hora o el sopar de pilotes presumptament típiques. M'agrada allò que no surt al programa.
M'agrada veure dia 7 al matí les cues quilomètriques als comerços en què ja feia dies avisaven que «se admiten encargos para fiestas» (no m'hi trobareu). L'olor de menjar elaborat amb amor i paciència que surt de les finestres de les cases. M'agrada anar a veure com estiren l'arena pels carrers del centre convertits en platja sense mar però amb probable marejada. Sortir prest dia 8 de casa per anar a ballar amb els gegants i trobar algú, perjudicat, que encara no ha entrat. M'agrada aquest carnaval de roba extremadament informal, i veure alegre i desinhibida gent que al llarg de tot l'any acostumo a veure seriosa i gris. Coca bamba i xocolati. M'agrada que els petits celebrin les banderetes al carrer. I que ens maltractin les orelles amb instruments de plàstic a preu d'or. Trobar els amics sempre allà mateix amb la mateixa cosa fresqueta a la mà. Quan arriba la fira. M'agraden els dinars hora de berenar, i els múltiples berenars a l'hora que sigui. Les esportives ja irrecuperables. Els carrers sense cotxes, o gairebé. Un quart de xurros, sí, amb sucre. Enyoro els futbolins. M'agraden les cases obertes. I m'agrada que tu sempre hi siguis amb el teu millor somriure.
