Per sort, en aquesta vida, tot passa. Les coses bones, les no tan bones i també les dolentes. Passen les circumstàncies, passen els contextos que les van crear, passen les persones que les van protagonitzar i, a vegades, el seu passar és tan prescindible, que resten per sempre més en l'oblit.
El món educatiu resta perplex, en el que duem de legislatura, de la manera de fer i governar que l'actual executiu porta a la pràctica, especialment en matèria educativa. Perplexitat que es va iniciar quan l'actual Govern (amb el seu president al capdavant) va voler crear un problema que no existia i tornar fer de la llengua cavall de batalla i d'incomunicació. Perplexitat que va continuar quan, contra tota recomanació, es va treure de la màniga un decret que va sembrar el rebuig en la comunitat educativa i el caos a les aules. Perplexitat que va esdevenir majúscula quan les manifestacions mai vistes a les Balears (en fa un any!) van ser desoïdes i menystingudes per aquells que han de governar «per al poble» i que ho fan «sense el poble». Després de tan esgotador recorregut, arriba una sentència judicial que ens fa confiar de nou en la repartició de poders de l'estat democràtic. Aquesta circumstància es salva amb el cese (que no dimissió) de la consellera que ha encapçalat i facilitat un propòsit forassenyat però que no és, en darrer terme, la veritable factòtum de tot plegat... I algú em recorda unes paraules pronunciades antany pel president Bauzá: «¡A mí no me dimite nadie!».
Passarà el temps, la gent i les circumstàncies, i tan de bo aconseguim instal.lar l'oblit en el nostre ànim. Però el que caldria no oblidar són les formes i procediments que ens han desembocat fins aquí. Vénen temps de reflexió... pensem-hi.
