14/12/14 0:00
TW

Sempre havíem fet el betlem. El fèiem a ca nostra i el fèiem a casa dels meus cosins. Aquest era immens. Anàvem a cercar cireretes del bon pastor i molsa verda de sa marina, enfarinàvem les teulades i els camins amb sauló de les pedreres de marès i traçàvem els rius amb paper de plata. O encara no el coneixíem? Tal vegada entapissàvem el riu amb trencadís de miralls. Ara està prohibit collir cireretes del bon pastor, arrabassar molsa verda, el paper de plata és perjudicial pel medi ambient i costa trobar sauló perquè la majoria de pedreres de marès estan abandonades. També hi havia d'altres materials: suro per a paredar l'estable, garlandes de plàstic amb bombetes de colors, artefactes mòbils que rajaven aigua i figuretes de fang que simulaven ser reis, cavalls, dromedaris, ases, mules, bous, bens i pastors. I la trilogia divina: sant Josep, la verge Maria i el bon jesuset. Ah, i àngels d'ales blanques. I el popular caganer. Així fèiem el betlem en aquell temps. Després el vam deixar de fer. No em sap greu. Quin sentit té sense la il·lusió de la infantesa? Quan aquesta va rebrotar, el vam tornar a fer. Sense cireretes del bon pastor, sense molsa natural, sense suro i sense caminets de sauló. Més plàstic, més urbà. Amb clics, fins i tot. Amb personatges de dibuixos animats. Visites anuals al mercat de Santa Llúcia i les múltiples opcions. El betlem i l'arbre de Nadal. Fins i tot el calendari d'advent. Una amiga finlandesa fa preciosos calendaris d'advent amb roba emprada. Aprofita texans usats, camises que ja ningú no durà o bruses que han passat de moda i confecciona calendaris amb butxaques petites similars a finestres diminutes que juguen amb la cobdícia dels menuts de la casa. Els dies anteriors al naixement hi trobaran, cada matí quan s'aixequin, un regal prou minúscul per cabre dins les finestres xiques que semblen butxaques de nans. Fins i tot el calendari d'advent que no havíem vist fer mai d'al·lots formava part del ritual de les festes de Nadal. I la cavalcada de reis. Tan propera i modesta a Ferreries. Tan espectacular i allunyada a Barcelona. I passa que un any no saps si l'has de fer. Ni l'arbre de Nadal, ni la cavalcada reial, ni el calendari d'advent, ni el betlem.

Noticias relacionadas

Cernedor (490)

Más noticias relacionadas

El temps produeix el miracle de la maduració. La fantasia ja es dóna per suposada i assimilada. Les capses estan marcades com les cartes d'un tafur i van acumulant pols. Cap problema. El betlem ja ens el fan els altres. Els avis. Les esglésies. Els centres comercials. Quina ventall més transversal! O els convents. A través de Facebook es pot seguir el procés de construcció del betlem de les Germanes Clarisses de Ciutadella. A les fotografies es veu les monges enfeinades fent el famós, vistós i popular betlem. La iniciativa és rebuda per entusiastes comentaris de la comunitat internauta i em meravella la naturalitat de les respostes escrites de les monges: «Anam fent, però... esteim enrere de gambals!!!». Ja l'acabaran. Hi posaran caganer? A molts indrets de parla catalana, als betlems se'ls coneix amb el nom de pessebre. A jo m'agrada més el nom de betlem. Un pessebre és massa restrictiu ja que la paraula significa menjadora de les bísties. En canvi, betlem, ocupa tot un espai geogràfic, simbòlic i mental. Per començar, Betlem és un topònim que fa referència a la ciutat de la Judea on va néixer Jesucrist. Un betlem és també un paisatge rústec amb aglomeració de cases, arbres i accidents del terreny o un conjunt de coses aglomerades sense orde o, en meteorologia, un conjunt de moviments agitats i contraris, desordenats (dins Cala Corb s'hi va armar un bon betlem aquesta setmana amb el temporal de tramuntana). Però tornem a la representació del naixement de Jesús i a la seva adoració pels pastors. Ja sigui amb el nom de pessebres o de betlems, aquesta tradició és molt popular arreu dels Països Catalans. Amb diferenciacions. A les Balears no hi sol faltar la sínia i el molí de vent. A Alcoi hi ha el tirisiti, figureta de fusta que es belluga, i els perotets; a Mallorca el betlem va cobert amb un envelat, en el qual van penjades taronges i neules; a Menorca va cobert d'una enramada de murta i hi solien penjar estrelles de paper lluent i angelets. A Catalunya s'han popularitzat en qualcunes poblacions els pessebres vivents. Un dels més apreciats és el de Santpedor, localitat de naixement de Pep Guardiola, i que sol organitzar l'actriu Clara del Ruste. De totes maneres, la característica principal dels betlems és el seu caràcter estàtic. Tal vegada per accelerar el temps, els al·lots solíem avançar les figures dels reis. De fet, era tradició que durant totes les festes de Nadal el nen Jesús estigués ajagut dins la menjadora, el dia de Cap d'any se'l posés assegut, i el dia dels Reis arribessinn els monarques d'Orient a adorar-lo. Betlem és una paraula que prové del llatí bíblic Bethelehem que, en hebreu, vol dir casa de pa.