Vivim a la societat de l'espectacle, del moment, del gaudi de l'excepcional, de la foto al lloc especial, de la política d'inauguració i anunci de grans projectes, de la imatge curiosa a la xarxa social, del viatge per dir que hi he anat. Vivim pensant en el cap de setmana i les vacances com si la resta del temps fos un camí per arribar-hi que ens agradaria passar endavant, com els anuncis d'un dvd.
Per això, ahir moltíssimes persones del món, de diferents països, llengües, races, religions i ideologies van compartir una mirada al cel. El motiu era un eclipsi solar, un fet excepcional. Bé, relativament, ja que més o manco cada any hi ha un episodi astronòmic que no es tornarà a repetir fins a una caterfa d'anys després.
Però més enllà dels eclipsis el cel ens acompanya cada dia. És un espectacle de sessió continuada, que a més ens determina l'humor i la barbacoa dominical. El cel vermell de vent, les eufòriques estrelles d'una nit d'estiu, les formes capritxoses dels núvols... Són perles que sovint no valoram com toca. A més són gratis i la cobertura és total, sense interferències, 24 hores al dia, tot i que ahir els núvols baixos van complicar la visió de l'eclipsi a Menorca, com si ens l'haguessin emès per TV3.
L'eclipsi és notícia perquè trenca la rutina per la qual el Sol presideix el dia i la Lluna la nit. Ahir el satèl·lit es va fer notar, va guanyar un protagonisme extemporani. I per això tots vam mirar al cel, que és el mateix per a tots, que ens iguala i uneix a tots sota un únic sostre. El cel que en el dia a dia tenim una mica oblidat. Abandonat.
Ara vénen dies en què alguns reclamaran també la nostra atenció. Són aquells que, com la Lluna, apareixen fora del seu habitat habitual cada certa quantitat d'anys per seduir-nos. Estaré bé mirar-los, seguir-los, analitzar-los, però sense oblidar mai que, com el cel, els hem de valorar de forma global, per la seva presència diària i constant a les nostres vides. Amb Sol, núvols i alguna tempesta.
