Jo estava donant tombs al cap per veure com ho podria fer per obtenir ni que fos una entrada per a la final de la Copa del Rei, que es jugarà a Barcelona. Gairebé 30 anys de soci i la insígnia d'argent del club a la solapa no asseguren poder veure un partit en què les entrades van comptades i la Federació espanyola, organitzadora de l'encontre, té els seus propis compromisos. I vet aquí que he descobert un altre espectacle, no manco vibrant, no manco estimat, pel qual ja es poden adquirir tiquets per accedir-hi, en forma de polseres blanques i vermelles, com les que et posen quan ingresses en un hospital. No queda clar si aquestes acreditacions seran o no de pagament, però el cas és que, per seguir els Jocs des Pla de Sant Joan, enguany caldrà passar per taquilla, ja sigui aquesta virtual o presencial.
La mesura és una lògica conseqüència dels incidents que hi varen succeir l'any passat i que no van tenir res d'anecdòtic. Tots ho recordam molt bé i, per descomptat, ho lamentam cada vegada que hi pensam. Els jocs es van haver de suspendre perquè una dona va morir. Després, un alcalde va dimitir; un alcalde que havia estat Caixer Senyor, que era molt estimat per la població i que jo sempre he mantingut que no havia d'haver assumit, ell tot sol, la responsabilitat íntegra, completa, d'uns fets tan tràgics i en els quals, com a persona, no havia tengut cap participació directa.
Però el cas és que una empresa de Madrid ha dissenyat, amb no massa temps per endavant, certament, un pla de seguretat, que inclou un plànol del recinte, amb àrees i accessos diversos, com si d'un teatre es tractàs. Segons ens ha contat en David Marquès en la seva interessant informació, l'aforament serà només de 15.680 persones, quatre per cada metre quadrat. Ara bé, cadascun d'aquests afortunats espectadors s'haurà de fer auto-responsable dels seus actes i de tot allò que se'n pugui derivar. I ningú no podrà esquivar aquestes obligacions, ja que tothom durà a la polsera les seves dades personals, per tal de garantir-ne la identificació en cas que fos necessari.
De tota manera, as Pla passa com a la carretera. Per molt prudent i curós que tu siguis, no només has de comptar amb els teus propis actes, sinó que també els dels altres et poden causar un greu perjudici. Caldrà, idò, que cada santjoaner contracti la seva pròpia assegurança per tal de poder seguir ses corregudes, a banda de la que, tradicionalment, va a càrrec de l'Ajuntament, o tothom serà conseqüent amb aquest compromís i respectarà les normes establertes i les instruccions que li facin arribar els 70 voluntaris encarregats del servei d'ordre que l'empresa madrilenya ha previst? I, en el primer cas, quina companyia estarà disposada a signar una pòlissa que representa tants riscos pel seu titular?
-És cert que moltes vegades ens hem mostrat contraris a tot allò que es projecta des d'un despatx de la capital de l'Estat. Perquè sovint arriba mancat d'un coneixement directe de la realitat de cada indret en concret. Supòs que, en aquest cas, la societat en qüestió haurà enviat els seus tècnics a mesurar i valorar «in situ» tot el que hagi estat precís per poder concloure el disseny definitiu. De tota manera -i açò ho reflectia també en David en la seva crònica- aquest pla arriba ja amb urgència i no amb l'antelació que ells mateixos demanen perquè tothom qui vulgui davallar as Pla pugui obtenir la seva acreditació. Hem entrat ja a la Primavera i, de ben segur, que tota Ciutadella bull, i sent pertot l'olor de Sant Joan. Comprendrà la gent que s'ha de fer amb un lloc, com més prest millor, per poder seguir en directe ses carotes, s'ensortilla i es córrer abraçats?
-Una darrera qüestió, que és la que dóna títol a l'article d'avui. Quines conseqüències tindrà tota aquesta nova reglamentació en el tradicional i protocol·lari acte de San Convidada, previ a l'inici dels jocs? En aquesta cerimònia, que disposa d'un ritual molt taxat, es Caixer Senyor convida a davallar as Pla es batle, s'ajuntament i, a través d'ells, tots els convilatans i visitants. Sa Convidada acaba sempre -o, al manco ha acabat fins ara- amb la coneguda frase de «as Pla hi falta gent!» Quin sentit tindrà, ara, el mateix fet de convidar, quan tothom ja haurà d'haver-se fet, prèviament, amb la seva corresponent acreditació. I què haurà de dir l'alcalde per agrair i donar compliment al gest del noble caixer: que as Pla hi falta gent, o bé que n'hi sobra, o que hi són tots comptats.
